Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
cabota
Espai de temps que un obrer deixa de comparèixer a la feina.
cabota
Oficis manuals
Cap o extrem més gruixut d’un clau, un rebló, un cargol, etc, damunt el qual hom pica per a fer-lo entrar, o bé aplica, quan es tracta d’un cargol la clau o el tornavís per a cargolar-lo o descargolar-lo.
bulb

Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1, fulla 2,…
rebló

1, 2 i 3, diverses formes de cabota; 4, de cos tallat; 5, de dues peces; 6, de cos buit; 7 i 8, de càrrega explosiva; 9 i 10, de cos expansible; 11, execució d’una unió amb rebló (a, cabota del rebló; b, cabota de tancament)
© fototeca.cat
Tecnologia
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.
Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats…
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada…
punta

Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual…
martell

Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de…
tornavís

Tornavís
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Oficis manuals
Eina constituïda per un mànec i una tija acabada, per l’extrem oposat al mànec, d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió.
Ultra els tornavisos acabats en una vora afuada, per als cargols de tall recte, n'hi ha de punta punxeguda amb secció de creu, per als cargols de cabota en estrella
pern
Tecnologia
Peça metàl·lica, emprada per a unir dues peces o parts de peça, metàl·liques, de fusta, etc.
És de forma cilíndrica, proveïda de cabota, generalment prismàtica, en un dels seus extrems i de rosca a l’altre extrem per tal de poder-hi collar una femella Uneix les peces en travessar-les pels forats fets amb aquest fi, o bé serveix d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina