Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
cadència
Música
Conclusió o caiguda d’una frase musical, obtinguda per la inflexió melòdica sobre una nota final de mode o per la successió d’harmonies que fan la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu.
La teoria de les cadències, que arrenca del s XII, contribuí a partir del s XVI a definir la noció de tonalitat, fins al punt de basar tota l’estructura harmònica en sèries de cadències en moviment d’allunyament o de retorn referit a la tònica
serrana
Música
Cançó popular d’origen castellà (Àvila) o andalús (serrana andaluza).
Aquestes últimes es canten amb acompanyament de guitarra i pertanyen a la música flamenca, amb llargues cadències i melodia de desenvolupament lent i complex
cadència

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fórmula melòdica o harmònica amb què conclou, de manera momentània o definitiva, una frase, secció o moviment.
Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Tot i que s’acostuma a identificar amb una determinada successió d’intervals o d’acords, la cadència és un fenomen que depèn també d’altres paràmetres musicals, en particular del formal conclusivitat/suspensivitat D’altra banda, entesa com una determinada successió d’acords —estiguin o no al final de la peça—, la cadència té un paper important en la teoria harmònica harmonia2 , bé perquè representa la progressió harmònica bàsica JP Rameau, bé perquè expressa la jerarquia tonal a través de les seves funcions H Riemann Cadència i clàusula Exemple 3 ©…
just a temps
Economia
Dit del procediment de gestió de materials, inicialment concebut per Toyota, amb l’objectiu d’eliminar el malbaratament i facilitar la utilització al màxim de les capacitats dels obrers.
Aquesta metodologia japonesa de gestió posa èmfasi en la disponibilitat d’estocs molt reduïts, amb subministraments freqüents dels proveïdors, que arriben en el moment i al lloc precís on seran utilitzats Exigeix estudiar amb molta cura les cadències productives, per tal d’impedir que uns inventaris tan exigus —molt poc costosos— originin colls d’ampolla en els aprovisionaments, la qual cosa implica un gran sentit de corresponsabilitat dels treballadors
conclusivitat/suspensivitat
Música
Capacitat de la música per a produir una sensació d’acabament o, al contrari, d’incompleció.
Tradicionalment, els efectes de conclusivitat/suspensivitat estan associats a les cadències cadència 1 Aquestes s’identifiquen, de manera convencional, amb una determinada successió d’acords, com, per exemple, V-I en el cas de la cadència autèntica Ara bé, moltes obres comencen amb aquesta successió i, no obstant això, no transmeten una sensació conclusiva ex 1 La successió mencionada assoleix l’estatut de cadència només quan és acompanyada d’altres fenòmens de tipus formal, melòdic i mètric Exemple 1 - GF Händel Rodelinda , obertura © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen de conclusivitat/…
tirada
Música
En la sardana, cadascuna de les deu seccions del desenvolupament de la dansa que es presenten com a repeticions de les dues seccions musicals bàsiques A (curts) i B (llargs), segons l’esquema: AABBAABBBB.
El nombre de compassos curts i llargs és variable en cada títol sardanístic, segons el compositor, i sol oscillar entre 21 i 45 compassos curts i entre 61 i 95 de llargs Els balladors marquen el final de totes les tirades amb cadències coreogràfiques, excepte la primera de curts i de llargs, atès que l’extensió incerta demana al dansaire comptar el nombre de compassos i posteriorment repartir els passos en funció d’aquests, càlcul possible només a partir de la segona tirada En el món dels esbarts, el terme s’utilitza per a indicar una frase o estrofa musical que es repeteix tantes vegades com…
escapada
Música
Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).
També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples…
melodia infinita
Música
Expressió utilitzada per R. Wagner (unendliche Melodie) en Zukunftsmusik ('Música del Futur', 1860) com a definició del seu ideal d’una música dramàtica sempre característica i allunyada, per tant, de qualsevol fórmula convencional.
Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte, el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les figures i…
pedal
Música
Tecla per a ser tocada amb el peu, especialment en l’orgue.
Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les prolongar simultàniament amb…
improvisació
Música
Execució musical espontània no codificada ni escrita.
És present tant en les cultures musicals dels pobles primitius com en la dels més desenvolupats, i en la música occidental té un protagonisme indiscutible en el jazz En la música polifònica medieval, hom improvisava sobre un cant donat en l' organum , el discant i el fals bordó A partir del s XVI fou la base de la música instrumental que acompanyava i ornava el cant formes musicals instrumentals basades en la improvisació foren el preludi, el tiento , la intonatio , la fantasia i el ricercare Als ss XVII i XVIII fou limitada als instrumentistes de teclat, que improvisaven sobre tema lliure o…