Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
calúmnia
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució conscient a una persona d’un fet fals que dóna lloc a procediment d’ofici (assassinat, falsificació de documents, robatori, etc).
Si es tracta d’un delicte només perseguible d’instància a part, aleshores l’atribució falsa constitueix només una injúria Es distingeix de l’acusació falsa perquè aquesta ha d’ésser feta davant un funcionari administratiu o judicial
sagrament de calúmnia
Dret català
Jurament que, al començament d’un procés, havien de fer tant el qui movia un plet civil o causa criminal com el demandat o querellant, assegurant que consideraven la causa justa, que no adduirien fets ni proves falsos i que no mourien qüestions dilatòries inútils.
Regulat per l’usatge Quoniam ex conquestione segles XII-XIII, Jaume I el declarà obligatori el 1251 Ni el fisc ni els senyors quan pledejaven contra un vassall no estaven obligats a fer-lo, i els clergues no el podien fer sense llicència de llur prelat
delicte perseguible a instància de part
Dret penal
Delicte que només pot ésser castigat a instància de la persona ofesa o de les persones perjudicades.
A la legislació espanyola aquests delictes són la violació, els abusos deshonests, l’estupre, el rapte, l’adulteri, l’amistançament, la calúmnia i la injúria
relaxació
Cristianisme
Acció jurídica per la qual un reu del jutge eclesiàstic era tramès al jutge secular, a fi que aquest li apliqués la pena deguda.
Aquest traspàs de la jurisdicció eclesiàstica a la secular tenia lloc sobretot al tribunal de la inquisició quan el reu era condemnat a penes de sang També tenia lloc quan un clergue havia delinquit heretgia, falsificació de butlles papals, calúmnia contra el seu ordinari i era degradat i traspassat a la justícia secular
al·legoria
L’estiu, representació al·legòrica de l’estiu que féu el pintor francès François Boucher (1703-1770)
© Corel Professional Photos
Art
Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o temes plàstics.
Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees…
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del s. XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…