Resultats de la cerca

El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés part Per raó d…

Aquestes reunions poden ésser considerades com a producte d’una societat camperola, amb una forta tradició de paganisme i amb ferments de desesperació i frustració Probablement eren actes comunitaris en els quals eren aixecats temporalment els tabús sexuals i religiosos Foren famosos els de Zugarramurdi Navarra, al s XVII, que foren objecte de judicis per la inquisició de Logronyo, i els de Lapurdi, reprimits brutalment pel jutge de Burdeos Pierre de Lancre

Instrument dels poderosos per a explotar els camperols, els mir mantingueren el feudalisme durant els s XVI i XVII El tsar Alexandre II intentà la reforma rural i l’alliberament dels serfs a través dels mir , però els kulaks continuaren aprofitant-se'n fins a llur abolició, després de la Revolució Russa

Tot i que solen ésser líriques, les èglogues poden incloure una possible interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg Els exemples més interessants de la poesia antiga són els Idillis pastorals de Teòcrit i les Bucòliques de Virgili Conrearen aquest gènere Dant, Boccaccio i Petrarca, que prenunciaven d’alguna manera les tendències renaixentistes El Renaixement fou l’època de gran difusió del gènere, en les seves variants lírica i dramàtica el conrearen Ronsard, Poliziano, Juan del Encina, Lucas Fernández i Gil Vicente Als s XVI i XVII compongueren èglogues Garcilaso…

En poesia gènere bucòlic té els inicis i el màxim desenvolupament en les lletres clàssiques grecollatines La prosa pastoral conreada per Longus culmina, durant el Renaixement, amb l'Arcàdia de Sannazaro D’altra banda, l' ègloga pastoral dialogada, recitada en les festes de la cort, és, juntament amb les representacions sacres, un dels motius que originen el teatre modern l' Aminta de Tasso i el Pastor fido de Guarini El gènere entra en decadència durant els primers decennis del segle XVII i pràcticament desapareix a l’època del Romanticisme

A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els…

N’hi ha de dues menes el clown i l’ august En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’ arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats…

Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La influència d’…

Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…