Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
els quatre cantons
Jocs
Joc popular infantil en el qual quatre jugadors ocupen els quatre racons d’una superfície quadrada, i un altre es posa al mig; hom canvia simultàniament i ràpidament de cantons tot procurant que el jugador del mig no en pugui ocupar cap.
laringoplegia
Patologia humana
Paràlisi dels músculs de la laringe.
Pot ésser conseqüència de lesions cerebrals o del bulb raquidi o de lesions perifèriques dels nervis laringis inferiors o recurrents Provoca afonia quan la lesió afecta els nervis de tots dos cantons, amb paràlisi de les cordes vocals i disfonia, amb veu bitonal, si la lesió és unilateral
escantonar
Treure o rompre els cantons o cantells (d’alguna cosa).
afelandra
Afelandra
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes de la família de les acantàcies, de fulles fràgils però ben formades, rebregades i lluents, amb nervis de color crem, que integra una seixantena d’espècies de procedència sobretot tropical.
A squarrosa , originària del Brasil i molt apreciada en jardineria d’interior, fa fins a 50 cm d’alçada i uns 20 cm de diàmetre a la primera florida, a l’estiu les flors, tubulars i de color groc viu, apareixen d’entre les bràctees de color verd grogues en forma piramidal de cantons múltiples
districte
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos des de la seva creació el 1789, arran de la Revolució.
Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret
creu de Malta
Cinematografia
Fotografia
Dispositiu aplicat principalment als aparells de cinematografia per donar un moviment d’avanç intermitent a la pel·lícula en el mecanisme d’intermitència.
És una peça de forma quadrada limitada per arcs de circumferència A cadascun dels quatre cantons hi ha uns treps tallats en direcció al centre però sense arribar-hi Les cares de la creu recolzen sobre un cilindre que és interromput en una part del seu perímetre al bell mig d’aquesta interrupció hi ha un piu que encaixa amb un dels treps de la creu a cada volta del cilindre La creu de Malta transforma un moviment giratori en un moviment d’avanç
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític…
cantonat | cantonada
Heràldica
Dit d’una creu o un sautor que porten figures als quatre cantons.
enquadernació
Disseny i arts gràfiques
Manera d’estar enquadernat un llibre.
El material de què estan fetes o folrades les tapes dóna nom als diferents tipus d’enquadernacions Així, hom parla d' enquadernació en cartoné quan les tapes de cartó són folrades amb paper imprès Aquesta i l’enquadernació amb diversos materials sintètics símil pell, guàflex, etc tendeixen a desplaçar l' enquadernació en tela tapa de cartó recoberta de teixit, això no obstant, encara molt freqüent i l' enquadernació en pell tapa de cartó recoberta de pell, reservada generalment a les edicions de luxe D’entre les modalitats més econòmiques i que s’han imposat en els darrers anys, cal esmentar…
música suïssa
Música
Art musical conreat a Suïssa.
Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als segles X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als segles XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment, arran…