Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
batau | batava
Història
Individu d’un poble germànic establert a la desembocadura del Rin, sobre la denominada Insula Batavorum (Wommeler Waard).
Sota els primers emperadors serviren de tropes auxiliars i de guàrdia imperial de l’exèrcit romà En morir Neró es revoltaren, capitanejats per Civil Vençuts, restaren fidels a Roma Desaparegueren, dominats pels francs i pels merovingis
zelota
Judaisme
Nom (del grec ζηλωτής, traducció de l’arameu qan‘anayyā, ‘zelador’, ‘fanàtic’) donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).
Capitanejats per Judes el Galileu, actuaren principalment en la rebellió del 66-70 que culminà en la desfeta de Jerusalem, i desaparegueren amb la caiguda de Massada 73 Hom considera que l’apòstol Simó el Cananeu en fou membre
querusc | querusca
Història
Individu d’un antic poble germànic establert entre el Weser i l’Elba.
Els queruscs toparen sovint amb els romans, que acabaren sotmetent-los ~12 aC L’any 9 s’insurgiren contra Roma, juntament amb altres pobles germànics i capitanejats per Armini, però foren vençuts 16 Mort Armini, aviat el succeí el seu nebot Itàlic, que dirigí els queruscs en una segona revolta, també reprimida pels romans 50
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…
hussita
Cristianisme
Partidari de les doctrines de Jan Hus.
Mort aquest, els seus seguidors constituïren a Praga una confederació de nobles, protegida per la reina i organitzada per KJakoubek de Strǐbo, el qual introduí el calze com a símbol del moviment calixtins i la comunió amb les dues espècies utraquistes D’altra banda, en l’estament més popular de la ciutat i al camp, el moviment format entorn de les prèdiques de Hus s’exaltà encara més i es convertí en un moviment contestatari en nom de l’evangeli i del nacionalisme txec i contrari a l’Església Catòlica i a l’imperi alemany a partir de la Primera Defenestració de Praga 1419 aquest moviment es…
cartaginès | cartaginesa

L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…
bandolerisme
Història
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc.
Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…