Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
carburant
Química
Combustible líquid, constituït fonamentalment per hidrocarburs, emprat en els motors de combustió interna.
La principal característica que ha de posseir, per tal que el motor assoleixi la potència màxima, és de resistir compressions elevades sense produir detonacions Més enllà d’una determinada relació de compressió del motor la mescla carburant-aire s’encén espontàniament autoencesa i es produeix una ona expansiva que en xocar amb la culata i el cap del pistó produeix un típic soroll metàllic que fa minvar el rendiment Els diferents hidrocarburs tenen una resistència a la detonació creixent segons l’ordre parafines, isoparafines, olefines, cicloparafines i aromàtics El poder antidetonant d’un…
compost orgànic volàtil
Ecologia
Compost orgànic resultant de la combustió parcial de carburants o de l’evaporació de dissolvents orgànics.
Molts d’aquests compostos, com ara el benzè i l’1,3-butadiè, són potencialment cancerígens Aquests contaminants participen en la producció del núvol urbà fotoquímic, anomenat smog Les normatives ambientals sobre els COP afecten també els COV
hidrur
Química
Combinació de l’hidrogen amb un element, gairebé sempre metàl·lic.
Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a…
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el…
ió carboni
Química
Catió orgànic en què el defecte de càrrega electrònica és localitzat en un àtom de carboni.
Els ions carboni són, per tant, electròfils , i posseeixen una gran reactivitat envers reactius que puguin fornir parells d’electrons i formar amb ells un enllaç covalent Són espècies d’existència transitòria dins el curs d’una reacció i tendeixen a unir-se amb el catalitzador present o a autostabilitzar-se per atracció d’un parell d’electrons d’un àtom de carboni o d’un grup adjacent tot formant un doble enllaç L’estabilitat relativa dels ions carboni depèn en darrer terme de la possibilitat de repartiment de la càrrega positiva de l’àtom de carboni sobre els àtoms adjacents Així, per…
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
autopista
L’aautopista A-2 a la sortida de Montmeló (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.
Les obres d’esplanació no difereixen de les d’una carretera a vegades, però, calçades independents a un nivell diferent permeten una reducció important del moviment de terres el paviment ha d’ésser d’alta qualitat Els encreuaments amb altres vies de comunicació són fets amb passos a diferent nivell i a vegades calen viaductes per a guanyar zones urbanes, depressions importants, etc Els enllaços permeten l’accés dels vehicles a una carretera i viceversa En projectar una autopista hom té en compte, entre altres factors, la intensitat de trànsit, les…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que…
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…