Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
carolina

Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des…
carolina de jardí

Carolina de jardí
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Arbust de la família de les fabàcies originari de l’est de la regió mediterrània, molt utilitzat en jardineria per la seva espectacular i flairosa floració a la fi de l’hivern i el començament de la primavera, amb flors grogues disposades en inflorescències en forma de corona i fulles compostes d’un color verd blavós.
És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
carrasca

Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Botànica
Alzina de fulla curta i pilosa, grisenca, sovint de glans dolces.
És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània
cherokee
Etnologia
Individu d’un poble indi d’Amèrica del Nord, pertanyent a una branca meridional dels iroquesos que habitava al sud dels Apalatxes (part dels estats actuals de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama).
Els cherokees constituïen un dels grups més nombrosos dels indis del nord de Rio Grande 22 000 individus el 1650 Llur cultura era semblant a la dels muskogees i a la d’altres pobles de l’àrea del SE Practicaven l’agricultura intensiva i vivien agrupats en uns 200 poblets confederats i organitzats en clans i amb una forta estratificació social L’organització familiar era matrilineal, i l’organització política, dual Oferiren una gran resistència a la colonització i lluitaren a favor dels anglesos en la revolució americana el 1835 foren totalment desposseïts de llurs terres i s’establiren vora…
ràpid

El riu Isàvena al seu pas pel pont de Pardinella
© Carolina Latorre Canet
Hidrografia
Part del recorregut d’un riu on el corrent és més ràpid.
Pot ésser produït pel retrocés d’una ruptura de pendent o per l’estrenyiment del llit, sempre, però, a causa d’un relleu diferencial que el riu ha d’excavar en cerca del perfil d’equilibri
tuscarora
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família lingüística iroquesa
.
Establert primitivament a Virgínia i a Carolina del Nord, lluitaren contra els colons blancs al s XVIII i es dirigiren cap al N, on foren admesos en la confederació iroquesa Poc nombrosos actualment, habiten en reserves, a Ontario i a l’estat de Nova York
xarleston
Dansa i ball
Dansa dels negres nord-americans que aparegué a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina