Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
carrossa
Transports
Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie.
carrossa
Transports
Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais.
Sovint han estat decorades amb relleus i columnes daurats i amb pintures allegòriques, i per dins luxosament entapissades les portelles de la caixa, amb finestres de vidre, substituïren les primitives cortines o pantalles de cuir que protegien els costats Els cotxes havien aparegut a Europa al final del s XV, a la cort d’Hongria, amb la mateixa funció sumptuària reservada després específicament a les carrosses Itàlia, des de la primera meitat del s XVI, n'esdevingué el centre de fabricació, i el seu ús s’estengué lentament per les altres corts i entre l’alta noblesa de la resta d’Europa L’…
carròs | carrossa
Dit de la porta o peça mòbil que no gira o que no actua suaument.
ratha
Arquitectura
Temple hindú en forma de carrossa esculpit en roca massissa.
Denominació procedent del sànscrit
cotxe
Transports
Carruatge de dues o quatre rodes destinat, preferentment, al transport de passatgers.
Consta d’una caixa suspesa de l’estructura del vehicle amb cadenes o corretges o muntada damunt ballestes Segons l’ús a què són destinats, que en determina la configuració, hom els pot classificar en cotxes de gran luxe carrossa, cotxes lleugers de passeig , cotxes de línia o de carrera, cotxes de transport urbà , cotxes de morts , cotxes de lloguer o de plaça o de punt , etc Els principals cotxes de dues rodes són el cab , el cabriolé , la calessa , la mallorquina , la tartana , el tílburi i el xarret , els quals són generalment de passeig i tenen dos seients, llevat de la…
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
cupè
Transports
Carrossa tancada de quatre rodes, un sol seient i dues portes, el cotxer de la qual anava a l’exterior.
il·lusionisme
Arts de l'espectacle (altres)
Jocs
Art de produir fenòmens que aparentment contradiuen les lleis naturals.
Hom hi utilitza, a més de l’habilitat manual jocs de mans, cartes i material especialment preparat o construït Hom anomena també l’illusionisme màgia blanca L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya L’agrupació Catalana d’Afeccionats a l’Illusionisme SEI després de la guerra, primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la collaboració de personalitats de tota mena Els illusionistes del Principat més destacats foren Fruitós Canonge 1824-90, popular illusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis per…
els quatre vivents
Bíblia
Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i a l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè.
Representen probablement els quatre punts cardinals o els vivents més nobles de la creació, bé que tradicionalment des de sant Ireneu hom hi veu una figura dels evangelistes tetramorf, que escamparen l’evangeli a tots quatre vents
roda
Història
Suplici que consistia a trencar els membres al condemnat, i de vegades també les costelles, i col·locar-lo lligat dalt d’una roda de carrossa posada horitzontalment, plantada a terra mitjançant un pal.
De vegades el reu era prèviament escanyat Usat a l’Alemanya medieval, fou introduït a França el 1534 Fou suprimit per la Revolució Francesa