Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bandidatge
Dret penal
Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu, sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap.
Els actes de bandidatge constitueixen individualment delictes castigats penalment, i també hi ha legislacions penals que castiguen específicament el bandidatge com a actuació de conjunt Alguns ordenaments jurídics s’adrecen a tipificar com a tal certes actuacions amb motivacions polítiques o socials
voluntarietat
Dret penal
Intenció, conscient i lliure, que el dret suposa en els autors de les accions i les omissions penades per la llei.
Equival a la intenció o malícia, i qui les comet incorre en responsabilitat criminal, encara que el mal causat sigui distint del que s’havia proposat d’executar No comprèn, doncs, la voluntat culpable, negligent o imprudent, puix que en aquest cas no es tracta plenament de voluntarietat, i els fets causats per imprudència o negligència són castigats menys severament que els plenament voluntaris La voluntarietat exigeix el coneixement dels fets que integren la figura de delicte, la consciència de l’antijuridicitat del fet i el coneixement del resultat de l’acció, així com la…
parricidi
Dret penal
Acció de matar els ascendents, descendents legítims o il·legítims o cònjuge (conjugicidi).
El parentiu adoptiu resta fora d’aquesta figura també la mort del germà, que constitueix el fratricidi, o l’infanticidi El parricidi acostuma a ésser un dels crims més castigats En el codi penal vigent a l’Estat espanyol és prevista la imposició fins a la reclusió major fins a trenta anys Hi són compatibles totes les circumstàncies agreujants àdhuc, les de l’assassinat Doctrinalment i jurisprudencialment hom ha discutit sobre la possibilitat de l’anomenat “parricidi culpós”, és a dir, imprudent Sembla que l’actitud més adient sigui la de considerar-lo com a homicidi
heretgia
Religió
Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
Suposa sempre un cos de doctrina mantingut amb autoritat dins una religió contra la qual l’heretge es rebella Des del segle II el cristianisme tenia ja el desig de mantenir un ensenyament incontaminat i hom hi establí criteris per a detectar les desviacions els pares apostòlics apellaven, en aquest sentit, als profetes i als apòstols posteriorment, els concilis esdevingueren l’instrument per definir l’ortodòxia i condemnar les heretgies Entre les nombroses heretgies amb les quals hagué d’enfrontar-se el cristianisme durant els primers segles, cal fer esment del docetisme, marcionisme,…
algaravia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’àrab, que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la península Ibèrica, després de la Reconquesta.
A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…
treballs forçats
Dret penal
Treballs a què estan obligats alguns condemnats per raó d’un delicte i que formen part de la condemna amb què han estat castigats.
La condemna a treballs forçats sol tenir lloc en un camp de treball són tristament cèlebres els camps creats pels nazis des del 1934 fins al final de la Segona Guerra Mundial camp de concentració
bosc

Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…