Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
catàleg astronòmic
catàleg astronòmic Miniatura d’un manuscrit d’astronomia d’Alfons X de Castella-Lleó que representa la constel·lació del Dragó
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…
monument nacional
Museologia
Història
Monument que pel seu valor arqueològic o històric, per decret positiu, queda sota la tutoria de l’estat amb vista a la seva conservació i restauració.
A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar més…
catàleg
Història
Literatura
Llista descriptiva de coses agrupades per un nexe comú, redactada segons unes regles establertes.
Als catàlegs impresos, els objectes catalogats llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de…
catàleg temàtic
Música
Llista descriptiva d’un conjunt d’obres musicals que incorpora l’íncipit entre els seus camps.
Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’…
signatura
Arxivística i biblioteconomia
Sèrie ordenada de símbols, expressats generalment per xifres o lletres que corresponen normalment a les matèries de què tracten els llibres o a la cronologia o topografia dels documents.
Serveixen per a ordenar-los en les biblioteques i catàlegs, d’acord amb els diversos sistemes de classificació
penitencial
Dret canònic
Llibre medieval que contenia catàlegs de pecats i regles per a determinar la penitència corresponent.
Introduït pels monjos celtes, desaparegué al segle XII i constitueix l’antecedent de les summes de casos casuística
índex
Arxivística i biblioteconomia
Catàleg dels manuscrits i volums que hi ha en un arxiu o biblioteca, ordenat per rigorós ordre alfabètic, adés segons un criteri lexicogràfic o de diccionari, en què hom alfabetitza tots els substantius implicats, adés segons un criteri sistemàtic, elaborat segons un esquema conceptual.
Amb l’automatització de les biblioteques i dels fons documentals, els índexs s’han multiplicat quant a la forma alfabètic, numèric, alfanumèric quant al contingut de títols, d’autors, de matèries, diccionari quant a les funcions acumulatiu, analític, creuat, permutat , etc L’accés a la consulta de les bases de dades o als catàlegs automatitzats és realitzat a través d’índexs o fitxers inversos
manuscrit
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Llibre escrit a mà.
També rep el nom de còdex, que és reservat, però, als manuscrits antics i medievals, tant si són escrits en papir com en pergamí o en paper En bibliotecologia són considerats també manuscrits els llibres copiats a màquina d’escriure manual Tant aquests darrers com els còdexs i els manuscrits posteriors són guardats conjuntament en seccions especials de les biblioteques i els arxius, i són descrits sense discriminació en els catàlegs i els inventaris
pont
Unitat funcional per a interconnectar dues xarxes o subxarxes homogènies, generalment d’àrea local.
Fa les funcions d’un repetidor selectiu rep trames de dades des d’una xarxa local LAN, o un segment de xarxa, que van adreçades a una altra LAN, o a un altre segment, i comprova si hi ha errors abans de retransmetre-les Si les trames no van adreçades a l’altra LAN, no les retransmet Actua al nivell d’enllaç nivell 2 del model OSI De vegades els catàlegs dels fabricants no distingeixen entre els ponts i els encaminadors encaminador
sagnia
Electrònica i informàtica
Desplaçament, respecte al marge esquerre d’un paràgraf, de l’inici de la primera línia.
L’ús de la sagnia facilita la llegibilitat perquè dóna un element visual més a la separació entre paràgrafs, a banda de la discontinuïtat amb la línia anterior el punt i a part, i l’espaiat entre paràgrafs, que de vegades és superior a l’espaiat entre línies La sagnia més habitual desplaça la primera línia del paràgraf cap a la dreta, amb relació al marge d’aquest la sagnia negativa, o francesa, molt usada en diccionaris, catàlegs i bibliografies, per exemple, la desplaça cap a l’esquerra