Resultats de la cerca

Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…

A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar més…

Als catàlegs impresos, els objectes catalogats llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de…

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’…

Serveixen per a ordenar-los en les biblioteques i catàlegs, d’acord amb els diversos sistemes de classificació

Introduït pels monjos celtes, desaparegué al segle XII i constitueix l’antecedent de les summes de casos casuística

Amb l’automatització de les biblioteques i dels fons documentals, els índexs s’han multiplicat quant a la forma alfabètic, numèric, alfanumèric quant al contingut de títols, d’autors, de matèries, diccionari quant a les funcions acumulatiu, analític, creuat, permutat , etc L’accés a la consulta de les bases de dades o als catàlegs automatitzats és realitzat a través d’índexs o fitxers inversos

També rep el nom de còdex, que és reservat, però, als manuscrits antics i medievals, tant si són escrits en papir com en pergamí o en paper En bibliotecologia són considerats també manuscrits els llibres copiats a màquina d’escriure manual Tant aquests darrers com els còdexs i els manuscrits posteriors són guardats conjuntament en seccions especials de les biblioteques i els arxius, i són descrits sense discriminació en els catàlegs i els inventaris

Fa les funcions d’un repetidor selectiu rep trames de dades des d’una xarxa local LAN, o un segment de xarxa, que van adreçades a una altra LAN, o a un altre segment, i comprova si hi ha errors abans de retransmetre-les Si les trames no van adreçades a l’altra LAN, no les retransmet Actua al nivell d’enllaç nivell 2 del model OSI De vegades els catàlegs dels fabricants no distingeixen entre els ponts i els encaminadors encaminador

L’ús de la sagnia facilita la llegibilitat perquè dóna un element visual més a la separació entre paràgrafs, a banda de la discontinuïtat amb la línia anterior el punt i a part, i l’espaiat entre paràgrafs, que de vegades és superior a l’espaiat entre línies La sagnia més habitual desplaça la primera línia del paràgraf cap a la dreta, amb relació al marge d’aquest la sagnia negativa, o francesa, molt usada en diccionaris, catàlegs i bibliografies, per exemple, la desplaça cap a l’esquerra