Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
home de les cavernes
Prehistòria
Nom que els prehistoriadors de la segona meitat del segle XIX donaren, durant la primera fase dels estudis de prehistòria, a l’home primitiu, especialment al de l’època paleolítica.
El terme derivava del fet que hom creia que havia estat sistemàticament cavernícola Parallelament, hom anomenà art de les cavernes a l’art rupestre de l’interior de les coves
os de les cavernes
Paleontologia
Os del Plistocè superior eurasiàtic, descendent d’Ursus deningeri del Plistocè mitjà, les restes del qual han estat sovint trobades dins de nombroses coves europees.
Era un úrsid de cos robust d’uns dos metres de llargada i proveït d’un crani de front alçat El seu competidor més directe fou l’home de Neandertal i l’ Homo sapiens , que el caçaven durant els períodes hivernals S’extingí fa uns 20 000 anys
agàric
Mineralogia i petrografia
Dipòsit esponjós calcari format en cavernes, esquerdes, etc.
histoplasmosi
Patologia humana
Micosi produïda per Histoplasma capsulatum
.
Es caracteritza per una lesió pulmonar primària i, ocasionalment, per disseminació hematògena En la forma aguda primària ocasiona tos, febre i malestar general en la forma disseminada a partir dels pulmons apareix afectació hepàtica i esplènica, dels glanglis limfàtics, la boca i l’aparell digestiu en la forma cavitada crònica es formen cavernes als pulmons, les quals són molt semblants a les de la tuberculosi
salnitre
Alimentació
Química
Nitrat de potassi natural, cristal·lí, de color blanc o grisenc, de sabor salat i fresc.
Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis
caverna
Patologia humana
Cavitat o excavació situada dins un parènquima, especialment el pulmó.
Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de…
llagosta

Llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins…
trogloditisme
trogloditisme Habitatges de la vall de Förema, a Turquia
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i, ocasionalment, en…
cavernícola
Zoologia
Dit dels animals que habiten les cavitats naturals del sòl (cavernes o grutes).
Es caracteritzen per la regressió dels òrgans visuals i la reducció o l’absència total de pigmentació corporal tenen ben desenvolupats els organs del tacte i dels sentits Són lucífugs i solen necessitar una temperatura constant Es nodreixen de productes de degradació orgànica Constitueixen la fauna hipogea, amb representants de molts grups, especialment insectes, aràcnids, miriàpodes, crustacis i molluscs