Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cicatriu
Patologia humana
Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, …
himen
Anatomia animal
Replec mucós perforat que hi ha entre la vulva i l’entrada de la vagina.
Pot tenir una forma, un gruix i una extensió diversos Amb les relacions sexuals va desapareixent, i després del primer part només en resten petites cicatrius
acnitis
Patologia humana
Inflamació supurativa de la pell, varietat de la foliculitis, que deixa cicatrius.
taca atròfica
Patologia humana
Placa blanquinosa semblant a les cicatrius produïdes en l’atròfia de la pell.
malaltia d’Addison
Patologia humana
Malaltia causada per la hipofunció aguda o crònica del còrtex de les glàndules suprarenals.
Es caracteritza per debilitat muscular, hipotensió arterial, cansament físic, enfosquiment cutani preferentment a les cicatrius i a les regions descobertes del cos i taques pigmentàries a les mucoses Temps enrere, aquesta malaltia era freqüent i la seva etiologia era gairebé sempre la destrucció glandular per tuberculosi Actualment, el 60% dels casos són idiopàtics per mecanisme autoimmune el 40% restant es reparteix entre la tuberculosi, la micosi, el càncer primitiu o metastàsic i les hemorràgies bilaterals en el transcurs de septicèmies, generalment meningocòcciques El nadó…
disfàgia
Patologia humana
Deglució difícil deguda a un trastorn del pas dels aliments en un punt situat entre la boca i l’estómac.
Així, hom distingeix la disfàgia bucofaríngia , que inclou la disfàgia per aptialisme, la disfàgia dolorosa odinofàgia de les amigdalitis, les faringitis i les laringitis, la disfàgia obstructiva per cossos estranys o per tumoracions, la disfàgia paralítica per processos miopàtics o dels nervis bulbars, la disfàgia espàstica del tètan, de la intoxicació per estricnina i de certes encefalitis, i la disfàgia histèrica, i la disfàgia esofàgica , les causes de la qual són l’obstrucció mecànica per processos intrínsecs, com és ara les cicatrius retràctils per esofagitis, úlceres,…
antílop
Tecnologia
Pell adobada que ha estat apelfada per la seva part interior o costat de la carn.
És anomenada també vellut El nom prové de les pells d’animals salvatges del grup dels antílops acabades d’aquesta manera per tal d’amagar les nombroses cicatrius que solien presentar en llur part externa L’antílop d’avui és fabricat gairebé sempre amb pells de xai o corder, de cabra, de porc i de bovins L’antílop més lleuger és emprat per al vestir, el més pesant i gruixut per al calçat L’antílop utilitzat més sovint és fet amb pells que han estat pelades durant el procés de fabricació, però també hi ha tipus d’antílop en els quals ha estat conservada la llana o el pèl de l’…
dendroecologia
Ecologia
Branca de la dendrocronologia que se serveix de les anelles de creixement dels arbres per a estudiar problemes ecològics i mediambientals.
A les anelles dels arbres queda enregistrat, com a alteracions en la seva taxa de creixement o com a cicatrius, tot allò que afecta el seu creixement la temperatura, les precipitacions, les gelades i la sequera, les característiques físiques i químiques del sòl, les característiques del bosc del seu voltant, els efectes dels animals, les tales, els incendis, etc La dendroecologia té aplicació en l’estudi de la resposta dels arbres a les condicions climàtiques i en els estudis de la dinàmica dels boscs i la reconstrucció de la seva història, i és un bon ajut per a establir el…
amputació
Patologia humana
Exèresi d’una extremitat o d’una part, d’un òrgan o una part qualsevol del cos.
Quan és efectuada amb finalitat terapèutica, les causes més freqüents que obliguen a l’amputació són algunes malalties infeccioses certs casos d’osteomielitis, vasculars arterioesclerosi, diabetis, embòlies, arteritis, la gangrena produïda per lesions traumàtiques dels teixits, els tumors cancerosos, la transformació d’una part del cos en inútil i molesta certes cicatrius vicioses, algunes malformacions congènites, etc L’amputació ha d’ésser practicada en teixit sa per tal d’obtenir una cicatrització completa, i en els casos d’amputació de membres la part conservada o monyó cal que quedi en…
lupus vulgar
Patologia humana
Tuberculosi cutània; es manifesta amb nòduls vermellosos de creixement lent, que tendeixen a ulcerar-se i a deixar cicatrius prominents.