Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
submarinisme

El submarinista Eduard Admetlla entre taurons a Los jardines de la Reina, al sur de Cuba (maig 2010)
© Eduard Admetlla/Jordi Chias
Esport
Transports
Conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.
El submarinisme ha estat practicat per l’home des de sempre primer sense cap mena d’equip, però amb un clar interès de prolongar la seva estada sota l’aigua més enllà del que l’acumulació d’aire als seus pulmons li permetia Els primers equips rudimentaris que hom emprà per a la pràctica del submarinisme daten del 332 aC, en la batalla de Tir, amb finalitats militars Malgrat que hom no deixà d’investigar en aquest sentit durant molts segles, no fou fins al segle XVI que les investigacions augmentaren notablement i foren realitzats diversos models de campana de bus, la primera demostració…
factor d’impacte
Arxivística i biblioteconomia
Índex de la importància de les revistes científiques.
S’obté calculant el nombre de vegades que els articles d’una revista han estat citats per la resta de revistes Aquesta mesura no reflecteix directament la qualitat científica de les publicacions, però sí la influència o popularitat d’una determinada revista i, de retruc, la dels autors que hi publiquen, i és un indicador usat sovint en l’avaluació de la producció científica El factor d’impacte és calculat anualment per l’Institute for Scientific Information ISI de Filadèlfia, que pertany a l’empresa Thomson Reuters, i es publica en el Journal citation reports Són analitzades unes 11000…
falsabilitat
Filosofia
Mètode hipoteticodeductiu propugnat per K.R. Popper per tal d’establir un criteri de demarcació entre les teories científiques i les no científiques.
Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre els quals ha…
teòric | teòrica
Persona versada en la teoria, en teories científiques, artístiques, etc.
base
Complex d’instal·lacions destinades a l’acompliment de determinades missions militars, científiques, etc.
ADN recombinant
Bioquímica
Molècula d’ADN artificial formada de manera deliberadain vitro per la unió de seqüències d’ADN provinents de dos organismes d’espècies diferents que normalment no es troben junts.
S'utilitza per a estudiar l’expressió d’un gen, per a produir proteïnes en el tractament d’una malaltia genètica, vacunes o amb finalitats econòmiques i científiques
Formula Translator
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a introduir un algorisme de càlcul en un ordinador.
Fou creat per IBM el 1954, i hom n'ha desenvolupat diverses versions FORTRAN II 1958, FORTRAN IV 1962, FORTRAN V 1980 i FORTRAN 77 Especialment adequat per a les aplicacions tècniques i científiques, és similar al llenguatge matemàtic anglès
supercomputació
Electrònica i informàtica
Informàtica destinada a tasques científiques i tècniques que es desenvolupa per mitjà de supercomputadors.
acadèmia
Entitats culturals i cíviques
Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.
Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…
ciència àrab
Filosofia
Conjunt de les activitats científiques desenvolupades a l’àmbit cultural àrab a l’edat mitjana.
Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada a la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina