Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
ciències de laboratori clínic
Medicina
Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.
balanç hidroelectrolític
Biologia
Relació en què es troben en un moment donat l’aigua i els electròlits, especialment el sodi i el potassi, de l’organisme.
La seva determinació és important en les situacions clíniques de deshidratació, insuficiència renal, fluïdoteràpia , i d’altres
febre paratifoide
Patologia humana
Malaltia produïda per bacils paratífics que té una simptomatologia semblant a la de la febre tifoide, però més atenuada.
N'hi ha quatre formes clíniques, que hom designa amb les lletres A, B, C i K
anàlisi clínica
Medicina
Anàlisi de sang, d’orina, i d’altres líquids i productes de secreció corporals.
Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s…
hipercalciúria
Medicina
Increment de l’excreció de calci a través de l’orina per damunt dels valors considerats fisiològics, que es quantifiquen en 4 mg/kg/dia.
L’excreció augmenta en situacions clíniques en les quals hi ha mobilització del calci hiperparatiroïdisme, immobilitzacions òssies, etc La calciúria és poc modificable per la dieta
síndrome del dúmping
Medicina
Distensió brusca del jejú provocada per l’aliment, especialment si els glícids són abundants, procedent del monyó gàstric resultant d’una gastrectomia.
Les manifestacions clíniques són digestives epigastràlgia o sensació de plenitud, nàusees, vòmits, diarrees i vasomotores palpitacions, vertígens, lipotímia La durada és d’uns 20 a 30 minuts
bilis negra
Medicina
Antigament, coàgul sanguini.
Aquest concepte remunta a la medicina hipocràtica, època en la qual s’efectuaren les primeres anàlisis clíniques, on fou anomenat melagkholía de mélas, -anos ‘negre’ i kholḗ ‘bilis’
furosemida
Farmàcia
Sulfonamida de potent acció diürètica que actua blocant el transport actiu de sodi en la porció ascendent de la nansa de Henle i en el túbul proximal dels ronyons, alhora que augmenta el flux plasmàtic renal i la filtració glomerular.
Per raó de la seva acció intensa i ràpida, tant per via oral com parenteral, és actualment força utilitzada en les situacions clíniques que requereixen augmentar la diüresi
reacció de Bial
Bioquímica
Reacció característica de les pentoses i dels àcids urònics que ocorre en escalfar-los en condicions adequades amb àcid clorhídric per produir llur ràpida conversió en furfural.
Aquest dóna lloc, amb orcinol i clorur fèrric, a coloracions vermelloses o rosades que poden ésser extretes amb n -butanol Actualment, en anàlisis clíniques, aquesta reacció, anomenada també reacció de l’orcinol , ha estat substituïda per mètodes enzimàtics automatitzats
alcaptonúria
Patologia humana
Malaltia hereditària autosòmica recessiva que consisteix en una deficiència de l’enzim oxidasa de l’àcid homogentísic o alcaptona, que s’acumula en quantitats anormals en l’orina del pacient a causa d’una degradació incompleta d’aminoàcids.
Tot i que aquesta malaltia és congènita, les manifestacions clíniques, tret del color de l’orina, fosc, comencen tard Consisteixen en una progressiva afectació articular per dipòsits d’àcid homogentísic, que es manifesta per una limitació gradual de la mobilitat i, finalment, per anquilosi