Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
llentillós | llentillosa
axis
Zoologia
Gènere de cérvols asiàtics de la família dels cèrvids, de dimensions menors que les del cérvol europeu, amb banyes amples i poc ramificades.
Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus
balena amb gep

Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals
diamant

Diamant de dues bandes
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, de mida petita (10-15 cm) i colors molt vius, i poc cantaires.
Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de plomatge poc…
bitó

Bitó comú (Botaurus stellaris)
© Biopix
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de maresme, de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, representats als Països Catalans per dues espècies.
El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans…
boletàcies
Micologia
Família de fongs que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb fongs de peu central i porus ben formats.
Comprèn, ultra el gènere Gyroporus , l’ampli gènere Boletus , actualment escindit en diversos subgèneres, amb moltes espècies comestibles, com el sureny, i algunes poques de tòxiques, com el matagent Boletàcies més destacades Boletus Tubiporus aereus sureny fosc B Xerocomus badius cigró , sureny B Ixocomus bovinus molleric , moixí B Xerocomus chrysenteron mataparent de carn daurada B Krombholzia duriusculus B Krombholzia aurantiacus abró , tremolí B Tubiporus erythropus mataparent de cama vermella B Tubiporus edulis cep , siureny, siuró, sigró, pinetell, cep, mollerol B Ixocomus granulatus…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…
bordelès | bordelesa
Ramaderia
Raça bovina, considerada com una varietat de la raça irlandesa, i, com aquesta, concavilínia, eumètrica i longilínia; té el pelatge blanc clapat de negre.
Les vaques són bones lleteres
oliana
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
fura
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord