Resultats de la cerca

Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus

Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals

Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de plomatge poc…

El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans…

Comprèn, ultra el gènere Gyroporus , l’ampli gènere Boletus , actualment escindit en diversos subgèneres, amb moltes espècies comestibles, com el sureny, i algunes poques de tòxiques, com el matagent Boletàcies més destacades Boletus Tubiporus aereus sureny fosc B Xerocomus badius cigró , sureny B Ixocomus bovinus molleric , moixí B Xerocomus chrysenteron mataparent de carn daurada B Krombholzia duriusculus B Krombholzia aurantiacus abró , tremolí B Tubiporus erythropus mataparent de cama vermella B Tubiporus edulis cep , siureny, siuró, sigró, pinetell, cep, mollerol B Ixocomus granulatus…

Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…

Les vaques són bones lleteres

Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord