Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol, els collegis són integrats per titulars universitaris advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers, etc, alguns amb precedents medievals, però regulats al segle XIX n'hi ha també d’altres de simplement professionals agents de duanes, de canvi i borsa, etc La inscripció al collegi és obligatòria per a l’exercici de la professió, però el seu àmbit territorial és variable pot abastar un districte universitari o només un partit judicial, com és el cas de molts collegis d’advocats Aquests darrers tenen una activitat destacada en el conjunt de collegis professionals al…

El collegi tenia tractament de magnífic o d' honorable a Perpinyà i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major Equivalien a les livery companies angleses s XIV, als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans A Barcelona els collegis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers posteriorment es constituïren els d’impressors 1553, de pintors 1680, de corredors 1707 i d’argenters 1732 A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662 i el 1789, en 23…

Per a l’exercici d’aquesta professió hom exigeix el títol universitari de llicenciat en farmàcia i la qualitat de membre d’un collegi oficial A l’Estat espanyol, els moderns collegis de farmacèutics sorgits des del s XIX esdevingueren collegis oficials el 1934, federats en la Unión Farmacéutica Nacional A Catalunya, en 1931-39 hi hagué un Collegi de Farmacèutics de Catalunya, amb delegacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Des de 1938-41, els collegis de l’Estat espanyol depenen del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España L’ensenyament públic de la farmàcia…

El més conegut fou el constituït pel conjunt d’alguns collegis de la magistratura inferior, els càrrecs dels quals havien d’ésser necessàriament revestits pels que aspiraven a la qüestura i, doncs, a la vida política El càrrec de vigintivir constituïa el primer grau del cursus honorum Els collegis que integraven el vigintivirat eren els tresviri capitales i els monetales triumvir, els decemviri litibus judicandis decemvir i els quattuorviri viis urbe purgandis , encarregats del manteniment dels carrers de Roma Abans d’August eren vint-i-sis vigintisexviri

Rebé l’aprovació de Roma el 1898, la dels seus estatuts l’any 1935 i l’erecció en institut el 1952 Fomentà inicialment les vocacions sacerdotals en els collegis de Sant Josep, com el de Tortosa, València i Oriola i sobretot en el Collegi Espanyol de Sant Josep de Roma, fundat per Domingo el 1892 Aviat s’estengué per tota la península Ibèrica i el 1920 passà a l’Amèrica Llatina La moderna crisi dels seminaris ha limitat el seu camp d’acció, però l’han estès a parròquies, collegis universitaris i de segon ensenyament i a altres modalitats d’apostolat

 A més dels codis deontològics propis dels collegis professionals, Catalunya té el document de Compromís ètic del professorat, acordat a Vic, el 28 de maig de 2011, per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Altres textos són el Codi Deontològic del Collegi de Pedagogs de Catalunya 2006, el dels educadors socials 2004 i el de la professió docent 2010 Els dos últims, aprovats per la totalitat dels collegis oficials estatals respectius El codi de la professió docent recull els compromisos i deures en relació amb l’alumnat, les famílies, la institució, els collegues, la…

Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia organització o…

Es dediquen al ministeri sacerdotal i regenten collegis d’ensenyament mitjà, així com parròquies de suburbi

Era arxicanceller i dictava els documents que havien d’ésser sotmesos a la deliberació dels collegis