Resultats de la cerca

En la majoria de les combustions el comburent és l’oxigen de l’aire Als combustibles que tenen oxigen en llur molècula no els cal comburent per a poder cremar

Aquests motors són proveïts de dipòsits de combustible i de comburent Els motors-coet són anaeròbics

La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec…

Algunes vegades els gasos de combustió, generalment molt abundants i molt calents, passen per un recuperador, abans d’ésser conduïts a la xemeneia, i en ésser-hi refredats permeten d’escalfar l’aigua d’alimentació o l’aire comburent Unes altres vegades, els gasos passen per economitzadors economitzador per tal de fornir del vapor necessari la mateixa fàbrica on és situat el forn Hi ha recuperadors anomenats d’inversió , que permeten d’escalfar el gas combustible i l’aire de combustió amb els gasos que surten dels fogars dels forns industrials importants forns alts, de les fàbriques de gas,…

Mescla de sofre, nitrat de potassi, sulfur d’antimoni i altres composts, bàsicament és formada per un material pirofòric que actua com a combustible i un comburent que li forneix l’oxigen Hom acoloreix la llum generada en la combustió mitjançant l’addició de diversos composts de metalls que en volatilitzar-se donen colors característics l’estronci, vermell el bari, verd, etc La temperatura d’inflamació d’aquestes mescles és d’uns 500°C, i és aconseguida mitjançant una esca, que en molts de casos és a base de pólvora negra, la qual és encesa per un iniciador de tipus mecànic o…

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

Pura és un líquid incolor, xaropós, càustic per a la pell, miscible amb aigua, soluble en alcohol i èter, de densitat 1,4422 a 25°C que un cop congelat es fon a -0,41°C Bull a 150,2°C, però es descompon per la calor en aigua i oxigen, cosa que obliga a destillar-la a pressió reduïda És un àcid molt feble i té per estructura HO-OH amb possible tautomerisme amb H-H-O → O Es presenta i és utilitzada sempre en solució aquosa, a concentracions que varien entre 3 i 90% Amb negra de platí esdevé explosiva la retarden, en canvi, els àcids, l’alcohol i moltes substàncies orgàniques, i les solucions…

Són reactors l'estatoreactor, el pulsoreactor i el turboreactor

Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775  Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…