Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
compressibilitat
Física
Propietat d’una substància o cos per la qual redueix el seu volum quan és sotmesa a un augment de pressió.
És mesurada pel coeficient de compressibilitat
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k = —dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa -1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P Ti el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P
mòdul de compressibilitat
Física
Coeficient invers del coeficient de compressibilitat: K=1/k.
Es mesura en N/m 2 =Pa Dona idea de la pressió que ha d’aplicar-se sobre la unitat de superfície del cos en qüestió per a produir una determinada disminució relativa del volum
factor de compressibilitat
Física
Factor (adimensional) relatiu a un gas, donat per l’expressió Z=PV/RT, on P és la pressió, V és el volum molar, R és la constant dels gasos perfectes i T és la temperatura.
Introduït aquest factor en l’equació d’estat d’un gas, dona una idea de la desviació del comportament d’aquest respecte al del gas ideal, per la qual cosa és també anomenat factor de desviació del gas
ala de fletxa

Ala de fletxa Lockheed F-16
Transports
L’ala que té una fletxa superior als 20° aproximadament.
L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic…
equació del virial
Química
La més general de les equacions d’estat per a gasos.
Introduïda per HKOnnes l’any 1901, consisteix en el desenvolupament de l’anomenat factor de compressibilitat pv / R θ en sèrie de potències de 1/ v v volum molar essent R la constant de gasos, θ la temperatura del gas ideal del sistema a la temperatura del qual el gas exerceix la pressió p i B , C unes funcions de la temperatura conegudes com a segon, tercer, etc, coeficients del virial
ala de creixent

Ala de creixent El Handley Page Victor
Transports
Tipus d’ala que al centre té una fletxa més grossa que als extrems.
Així s’aconsegueix mantenir estable la posició de la resultant de les forces aerodinàmiques i, a més, que el nombre de Mach a què apareixen els fenòmens de compressibilitat sigui constant per a totes les seccions de l’ala L’ala de creixent té el seu origen en un model experimental del bombarder alemany Ar-234 , que no arribà a volar i que caigué a les mans de les tropes angleses a l’abril de 1945 En nasqué, l’any 1951, l’avió anglès Handley Page HP 88 i, poc temps després, el bombarder Victor
temperatura potencial
Geografia
Temperatura que tindria una massa d’aigua si es transportés de manera adiabàtica (sense intercanvi de calor amb les aigües dels voltants) des d’una profunditat determinada fins a la superfície de l’oceà.
Atès que l’aigua de mar és lleugerament compressible, la mostra d’aigua s’expandeix i, consegüentment, serà més freda que la temperatura in situ La densitat potencial es calcula quan es vol comparar masses d’aigua que se situen a diferents profunditats i on l’efecte de compressibilitat no és negligible Així, per exemple, una massa d’aigua amb una temperatura de 5ºC situada a 4000 m de profunditat que és transportada adiabàticament fins a la superfície de la mar té una temperatura de 4,56ºC a causa de l’expansió termal
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…