Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
compulsió
Psicologia
Tendència interior irresistible a realitzar un acte determinat o a pensar una certa idea, aparentment sense sentit o contraris als desigs del subjecte, que hom realitza perquè, en cas contrari, fóra víctima d’una angoixa intensa.
Ocorre en les neurosis obsessives N'és un exemple característic el fet de rentar-se les mans insistenment sense necessitat
compulsió
Dret
Mitjà d’execució forçosa.
Utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació, en els casos en què la llei expressament ho autoritzi i sempre tenint present els límits que imposen els drets i llibertats fonamentals garantits per la constitució
compulsió
Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat.
execució forçosa
Dret processal
Actuació material per al compliment dels actes administratius que pot iniciar la mateixa administració com a conseqüència de la seva eficàcia executiva immediata.
D’acord amb el contingut de l’acte, hom podrà efectuar l’execució forçosa a través de mitjans diferents via de constrenyiment, compulsió, multa coercitiva, execució subsidiària
psicoanàlisi i música
Música
De manera semblant al que ha passat amb la literatura o les arts plàstiques, la música rarament ha estat objecte d’estudis psicoanalítics.
L’aversió que S Freud sentia per la música és coneguda D’altra banda, Jacques Lacan, psicoanalista partidari de treballar la connexió entre psicoanàlisi i estètica, mai no s’ha dedicat a considerar els fenòmens musicals Aquesta situació s’ha creat principalment a partir de la resistència del material musical a les interpretacions analítiques de tipus hermenèutic, com les que Freud desenvolupà en els seus assaigs dedicats a l’estètica Es pot parlar d’hermenèutica, ja que es tracta de desxifrar els continguts presents en l’obra a partir d’una interpretació fonamentada sobre el complex d’Èdip o…
bulímia nerviosa
Psicologia
Medicina
Trastorn psíquic caracteritzat per episodis en què la persona presenta una compulsió irrefrenable a menjar fins a la sacietat extrema, seguits d’altres en què es provoca el vòmit o recorre a l’abús de laxants o diürètics per a eliminar les calories ( anorèxia
).
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…