Resultats de la cerca

Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara…

Cobraven aquestes exaccions anomenades parias Hispaniae , els comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya sobre els reietons musulmans de Saragossa, Lleida, Tortosa i altres Per a la percepció d’aquest tribut els comtes feien ús d’encarregats o cobradors

A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei, com els…

A Catalunya els comtes acabaren detenint-lo i també alguns bisbes Vic i Girona per concessió dels comtes El beneficiari d’aquest dret percep el benefici de la seva fabricació o altres imposts vinculats a l’emissió, com és ara l’amonedament

A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats…

El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella segles IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del segle XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns

A l’imperi Carolingi el comte fou el principal funcionari del rei, i les seves atribucions eren gairebé absolutes Nomenat directament pel rei, actuava com a intermediari entre el poble i el monarca, que controlava els comtes personalment o bé a través dels legats missi dominici Les seves funcions eren administratives, civils, judicials i militars reunia les tropes del comtat quan rebia l’ordre del rei o en cas de perill a la zona, administrava justícia, personalment a través de les assemblees i dels tribunals locals, recaptava els imposts reials, els comtals i les penes…