Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
concessió
Retòrica
Figura retòrica que consisteix a donar per vàlida una probable objecció de l’adversari i refutar, malgrat això, la seva opinió.
concessió internacional
Dret internacional
Conveni segons el qual un estat cedeix a un altre l’exercici efectiu de la sobirania sobre una part del seu territori —bé que conservant-ne la sobirania teòrica— per un temps determinat i en canvi d’un cànon.
L’estat cessionari pot establir-s’hi i desenvolupar-hi lliurement el propi comerç sota la protecció de la pròpia autoritat La concessió pot ésser feta a diversos estats o a un de sol Bé que actualment no són emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s XIX i a començament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats europeus
concessió comercial
Economia
Dret mercantil
Contracte pel qual un empresari (concessionari) posa l’establiment del qual és titular a disposició d’un altre empresari industrial o comercial (concedent) per comercialitzar, per un temps determinat o indefinit, en nom i per compte propis i sota les directrius i supervisió del concedent, els productes l’exclusiva de venda dels quals li és atorgada en unes condicions determinades.
El concessionari sol adoptar indegudament les denominacions de representant, distribuïdor, o agent Si el contracte inclou l’exclusiva de marca i l’assistència tècnica del producte sol ésser anomenat franchising o contracte de franquícia
concessió administrativa
Dret administratiu
Atorgament de l’administració als particulars de la facultat de fer una obra, gestionar un servei o aprofitar les riqueses naturals (concessions mineres, construcció i explotació de línies de trens, telèfons, aprofitament d’aigües, etc).
Es diferencia del contracte administratiu en la regulació unilateral a través de llei, en el procediment i en la iniciativa, que correspon als particulars
armes de concessió
Heràldica
Armes que, pertanyents als sobirans, hom ha incorporat parcialment o totalment a les pròpies, per raó de mereixements especials.
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí…
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-…
herbatger | herbatgera
beneficiari | beneficiària
Història del dret
Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.
La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor Beneficiari —en sentit estricte— i feudatari…