Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
concórrer
Trobar-se simultàniament en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses.
concórrer
Trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones.
agressió
Dret penal
Acció il·legítima no justificada legalment contra els béns o els drets d’una persona i, en especial, contra la seva integritat física.
L’existència d’una agressió illegítima és una de les circumstàncies que han de concórrer per eximir de responsabilitat penal en actuar en legítima defensa
picar
Començar a concórrer compradors a un lloc de venda.
desfasament tecnològic
Economia
Diferencial de nivells tecnològics entre dos espais econòmics, l’un endarrerit respecte de l’altre, que és mesurat per les despeses efectuades en recerca i desenvolupament en cadascun d’ells.
Pot ésser compensat per la transferència de tecnologia L’espai endarrerit depèn dels avançats per al subministrament de tecnologia i know-how situació típica dels països subdesenvolupats D’acord amb la teoria del desfasament tecnològic , els estats avançats s’aprofiten del comerç internacional de nous productes sofisticats, fins que els altres hi poden concórrer l’increment del comerç és, doncs, una funció del desfasament tecnològic
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
medicina legal
Medicina
Branca de la medicina que tracta dels problemes biològics i medicoquirúrgics en relació amb les ciències jurídiques i socials, en especial el dret penal.
Aquest cos de doctrina consta essencialment de dues grans parts una que tracta d’elaborar els elements doctrinals que poden concórrer a facilitar la formació i l’evolució del dret medicina jurídica , i una altra que tracta d’aplicar pràcticament les nocions científiques i metodològiques o els fets útils a la justícia medicina forense Les múltiples formes d’activitat medicolegal comprenen les denúncies, els certificats, les visites fiscals, els peritatges, els arbitratges, etc Aquestes prestacions poden ésser sollicitades per l’autoritat o per persones privades
confluir
Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències.
habilitació
Dret administratiu
Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
En les antigues corts catalanes del s XIII al XVIII calia que aquestes fossin presidides i convocades personalment pel rei en cas que no pogués ésser així, només podia convocar i presidir la cort la reina, o bé l’infant primogènit si el rei es trobava impedit els calia a tots un poder especial del rei, i, malgrat aquest, en començar la cort, calia que els estaments els donessin llur habilitació o acceptació En les primeres sessions de les corts hom procedia també a les habilitacions de notaris i escrivans També rebien el nom d’habilitació les acceptacions dels poders i sindicacions de les…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…