Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
conquilla
Esport general
Peça de forma generalment triangular i de material rígid, com ara plàstic o metall, que utilitzen els jugadors d’hoquei, de futbol americà, de beisbol, etc, per a protegir-se els genitals.
nàutil
Conquilla de nàutil
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids, l’únic representant vivent de la subclasse dels tetrabranquis.
Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d…
nacra
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids, que amb una conquilla que pot assolir 80 cm de llargària; és el lamel·libranqui més gros de la Mediterrània.
A la cara externa de la conquilla sobresurten un gran nombre d’escates que li donen un aspecte rugós Habita als fons sorrencs de la Mediterrània, entre 5 i 25 m de fondària, amb la punta de la conquilla clavada a la sorra Els cabussadors solen pescar-les amb fins ornamentals
botzina
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, que té la conquilla cònica, de colors clars, d’uns 40 cm de longitud i amb espires regulars.
Viu a les marscàlides i temperades i es el gastròpode més gros de la Mediterrània La conquilla, amb el vèrtex truncat, ha estat utilitzada com a corn
orella de mar
orella de mar
Mario Quevedo (CC BY-NC 2.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels haliòtids, d’uns 6 a 10 cm de llargada, de conquilla plana i sols lleugerament espiralada, internament recoberta d’una gruixuda capa de nacre.
Prop de la vora, la conquilla té una fila de petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil Habita sobre les roques de la zona litoral superior i s’alimenta d’algues És molt comuna a la Mediterrània A les mars tropicals es troben espècies més grosses, molt cercades per obtenir-ne el nacre
bernat ermità
bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor ,…