Resultats de la cerca

En algunes litúrgies adquirí una solemnitat i una significació molt importants sovint aquest ritu va acompanyat d’un cant propi L’antiga litúrgia visigòtica feia dividir el pa consagrat en set o nou fragments, disposats en forma de creu Teològicament, una tradició antiga, especialment a l’Orient, veu en la fracció un símbol de la passió de Crist

Consagrat per un ritu especial rājasūya , era investit cap guerrer i religiós, representant directe d’Indra Normalment hereditari, hom l’anomenava maharajà

Consagrat a la custòdia i al servei del monarca, en rebia sovint terres en propietat, formava part de l’aula règia i gaudia de privilegis d’immunitat

Hom creu que el concepte deriva del dret de sufragi que aquests bisbes tenien al sínode metropolità, o també perquè no podia ésser consagrat sense el permís o sufragi del metropolità

La llegenda apareix per primera vegada al Kebra nagast ‘Glòria dels reis’ del s XIV, que els considera descendents de Menelik I, fill de Salomó i de la reina Makoda L’heràldica dels darrers negus ha consagrat la tradició

Mitjancer entre els homes i els déus, té un poder funcional sobre el sagrat i n'és l’intèrpret Sol formar part d’una classe tancada i jerarquitzada i mostra sovint una tendència a la dominació

En l’antic calendari romà era el primer dels mesos calendari , consagrat al déu de la guerra, Mart, del qual deriva el seu nom Aquest mes començava a Roma el temps de fer la guerra, que es cloïa per l’octubre totes les festes que s’hi arrengleraven tenien un caràcter guerrer Els refranys catalans referents al març alludeixen al seu temps, variable marcejar, i a les seves pluges, molt bones per als conreus

A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu