Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
conselleria
Història
Temps durant el qual exercien llur càrrec els consellers, caps de l’administració municipal de determinats municipis catalans.
Habitualment era un any, que, a Barcelona, començava el dia primer de desembre Entre els historiadors moderns és habitual de distingir les conselleries amb el nom del conseller en cap per exemple, conselleria de Pere de Conomines
conselleria
Història
Del segle XIII al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans, els caps de l’administració dels quals eren anomenats conseller
, com a Barcelona.
conselleria
Dret administratiu
Cadascun dels departaments del govern autonòmic sota la direcció d’un conseller.
A Catalunya, des de l’any 1936, hom empra preferentment el terme departament, bé que la designació primitiva reaparegué durant la Generalitat provisional presidida per JTarradellas 1977-80
falcó de la reina
Falcó de la reina
© Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat / Govern des Illes Balears
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, de fins a 38 cm.
Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès
departament
Dret administratiu
Cadascuna de les parts de l’administració de la Generalitat de Catalunya que té com a finalitat la direcció d’unes funcions més o menys homogènies i, com a autoritat superior, el conseller.
Llur nombre ha evolucionat en funció de les necessitats del moment en depenen la secretaria general, les direccions generals i les oficines tècniques, comissions, juntes, etc Aquesta designació desplaçà 1936 la primitiva de conselleria, llevat del període de la Generalitat provisional 1977-80
sanitat
Dret administratiu
Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.
A l’Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s’encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l’organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l’actuació d’una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses Manté també serveis anàlegs a les fronteres sanitat exterior i als ports sanitat marítima La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social, però, des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern…
patrulla de control
Història
Militar
Denominació aplicada a les seccions de la Comissió d’Investigació del Comitè Central de Milícies de Catalunya i dirigida per Aureli Fernández.
El comitè central de patrulles de control tenia com a secretari general Josep Asens Sorgiren pel juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l’ordre revolucionari i estigueren majoritàriament dominades pels anarcosindicalistes Sembla que assoliren un total d’uns 700 membres 325 de la CNT, 145 de l’UGT, 185 d’ERC i 45 del POUM Foren aviat molt criticades, sobretot des que es refermà el poder del govern de la Generalitat Per l’octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d’Ordre Públic adscrit a la conselleria de Seguretat Interior Foren formalment dissoltes per…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
menestral
Història
Individu que professava una art mecànica i que, a l’Antic Règim, formava part d’un gremi o una confraria (a diferència dels artistes, que s’agrupaven en col·legis).
Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…
dolçaina
Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els…