Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
estampilla
Marca que hom estampa en un objecte per constatar-ne l’autenticitat.
protestar
Economia
Dret mercantil
Constatar formalment el refús d’acceptació i de pagament (d’una lletra de canvi).
farmacovigilància
Medicina
Seguiment de tractaments farmacològics amb la finalitat d’avaluar i constatar els efectes secundaris i adversos.
Atès que en els estudis previs a la comercialització d’un fàrmac participen un nombre reduït de persones voluntàries, en el moment de la comercialització el coneixement dels possibles efectes indesitjables és limitat i es fa necessari un seguiment que identifiqui nous efectes no observats en la fase d’experimentació i que n'avaluï el risc per poder informar els professionals mèdics
electroscopi
Electrònica i informàtica
Instrument per a constatar la presència d’electricitat estàtica en un cos i determinar-ne el signe.
El tipus més senzill és l' electroscopi de fulles , format per dues làmines molt primes d’or o d’alumini suspeses i fixades a una peça metàllica acabada en una bola En acostar un cos electritzat a aquesta bola, les làmines se separen
fistulografia
Medicina
Estudi mitjançant tècniques d’imatge del trajecte d’una fístula.
Habitualment s’instiŀla una solució radioopaca per l’orifici extern de la fístula i s’hi practiquen radiografies Serveix per a constatar els teixits o òrgans afectats, estudiar el trajecte fistulós i decidir el tractament, que sovint és quirúrgic
bescanvi de notes
Dret internacional
Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s’adrecen mútuament els representants de dos governs.
Les notes o cartes bescanviades tenen per finalitat de constatar l’acord al qual hom ha arribat després d’una negociació prèvia i, generalment, tenen el mateix text A vegades només constaten l’existència d’una reciprocitat legislativa entre els estats respectius, però molt sovint s’empra aquesta forma per a expressar obligacions convencionals aleshores les notes o cartes bescanviades tenen els efectes internacionalment obligatoris entre estats, propis d’un tractat internacional
isoflavona
Farmàcia
Subgrup de flavones, inclòs al grup farmacològic dels fitoestrògens i presents a la soia, els llegums i el trèvol vermell.
En ésser convertides pels bacteris intestinals en fenols heterocíclics, la seva estructura química és semblant a l’estradiol i adquireixen activitat terapèutica davant dels trastorns de la menopausa Contràriament, també poden tenir una acció antiestrogènica Hom els reconeix una acció protectora contra el càncer de mamella en constatar-se una menor incidència d’aquesta malaltia als països asiàtics i de l’Amèrica Central, on la soia és un element habitual en la dieta També s’ha observat un efecte protector en altres càncers hormonodependents com el d’ovari, el d’endometri i el de…
fotó
Física
Quàntum d’energia en forma de radiació electromagnètica, emès o absorbit per la matèria.
Fou introduït per Einstein, l’any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l’efecte fotoelèctric Amb la realització d’experiències de xoc entre electrons i radiació lluminosa efecte Compton hom ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d’associar-li un moment hv/c i una energia hv v essent la freqüència de la radiació El fotó té spin igual a 1, i, per tant, és un bosó com que la seva massa en repòs és nulla, l’helicitat del fotó només pot ésser 1 o -1, però no 0 Hom el representa pel símbol γ
ésser
Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat (sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romangui).
història militar
Historiografia catalana
Els darrers anys es pot constatar l’impuls que està agafant la problemàtica de l’estudi de l’exèrcit, sobretot de l’època moderna, dins la historiografia dels Països Catalans.
A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina