Resultats de la cerca

La denominació, que era aplicada, segons els autors, als axiomes jurídics obtinguts per inducció o bé als punts de convergència d’opinions en qüestions controvertides, prengué més endavant un sentit pejoratiu

Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea més antiga 1848…

El sobrepès, o pes corporal per sobre del considerat com a saludable, es defineix en adults majors de 18 anys, sense incloure els esportistes molt musculats ni les embarassades amb un Índex de Massa Corporal IMC o Índex de Quételet d’entre 25,0 i 29,9 kg/m 2 , i se'n diferencien dos graus grau I IMC = 25,0-26,9 i grau II o preobesitat IMC = 27,0-29,9 Les implicacions per a la salut són més controvertides que en el cas de l’obesitat, però s’accepta que el sobrepès causa problemes de salut similars, encara que en un grau inferior Per a la població amb IMC de grau I és aconsellable…

Vàlida en termes generals perquè estableix una clara distinció amb el monoteisme creença exclusiva en un sol déu, cal matisar aquesta definició per tal com en moltes religions politeistes hom tendeix a establir jerarquies entre les divinitats i també a limitar el nombre de déus del panteó que els adherents prenen en consideració, fins al punt que molt sovint hom en venera només un monolatria La gran majoria de les religions són politeistes, bé que el total d’adherents de les tres grans religions monoteistes actualment supera el d’aquelles Les divinitats politeistes solen tenir una vinculació…

En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…