Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
convèncer
Emmenar (algú), amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc.
discurs
Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú.
catequitzar
Explicar per tractar de convèncer a fer o a consentir alguna cosa.
argument
Raó adduïda en prova d’una proposició, per convèncer algú d’alguna cosa.
desenganyar-se
Sortir algú de l’engany en què està, convèncer-se del seu error, desil·lusionar-se, desesperançar-se.
propaganda
Sociologia
Manera d’influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, etc.
La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les democràcies, és el…
tècniques de venda
Economia
Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.
Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, per tal d’oferir-li després el producte adequat
herestètica
Política
Estratègia política que manipula el context i l'estructura d'un procés de presa de decisions per convèncer una part de l'electorat i aconseguir-ne el suport.
El terme fou creat pel politòleg nord-americà William Harrison Riker Des Moines, Iowa 1921- 1993, a partir del mot grec hairein que significa ‘triar’
classicisme
David , de Donatello (1386?-1446) (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l’observança de certes lleis considerades inviolables.
Aquesta manera d’entendre l’art ha existit en totes les èpoques, si bé el terme clàssic pren carta de naturalització a la Grècia dels s VI i V aC Com totes les teories artístiques té un fort lligam amb les tendències filosòfiques, i, per tant, les expressions classicistes han anat sempre unides a les tendències moralistes de cada època La doctrina oposada al classicisme és el barroquisme, que essencialment es basa en el dubte de l’artista sobre la validesa dels postulats en què els classicistes creuen fermament El dubte condueix a la recerca de formes noves i això porta a un art…
dret anglès
Dret
Dret que hom aplica a Anglaterra i al País de Gal·les, i que ha determinat les línies mestres del sistema jurídic anglosaxó en vigor a la majoria de territoris que, en un moment o altre, han estat sota el domini anglès.
El seu origen cal situar-lo a la conquesta d’Anglaterra pel normands Foren creats, aleshores, els tribunals Courts reials que, a través de llur jurisprudència, elaboraren el conjunt de normes jurídiques conegudes per common law , en clara oposició respecte dels costums locals aplicats per les jurisdiccions tradicionals que durant un temps es mantingueren Els tribunals reials, en decidir segons procediments més moderns i amb possibilitats superiors i de més eficàcia per a executar llurs decisions, anaren guanyant terreny El Segon Estatut de Westminster del 1285 fou un intent dels senyors…