Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
boxa

Ring del Catalunya Atlètic Club, entitat de futbol que es convertí en centre de boxejadors novells a la dècada de 1910
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Esport de combat, practicat en un ring, que es basa en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari en accions combinades d’atac i de defensa.
Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…
corranda
Música
Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els s. XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite
instrumental.
Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
dret de flassades
Història
Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc
col·libert
Història
A l’alta edat mitjana, membre d’un grup social constituït, segons que sembla, pels esclaus afranquits i llurs descendents, la condició jurídica dels quals, variable segons les regions, cal situar entre la dels serfs i la del darrer estament dels homes lliures.
Al s XII aquest terme es convertí en sinònim de serf
alardo
Història
Militar
Antigament, revista que el rei passava a tots els qui gaudien de terres de concessió reial a fi de comprovar si mantenien, a canvi, el cavall i les armes per anar a la guerra.
Posteriorment es convertí en una exhibició militar per a conèixer l’estat de les tropes
fulla de nenúfar
Heràldica
Moble que representa una fulla del nenúfar.
A causa de la seva forma, la ignorància dels dibuixants la convertí en un cor o una guaspa
música andalusina
Música
L’art musical del palau cordovès dels omeies es convertí aviat en un fidel reflex del de Damasc, amb esclaves que cantaven en àrab tot pulsant les cordes del llaüt.
Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al s X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical arribaren a formar-se…
decúria
Història
Grup de deu soldats de cavalleria que cada tribu proporcionava a l’exèrcit romà.
Constituïa la desena part de la centúria La reforma militar de Mari eliminà la cavalleria ciutadana i la supli pels genets aliats Més tard, Cèsar convertí avalleria en exèrcit professional, i el decurió fou, pràcticament, equiparat al centurió
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina