Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
facoquer

Facoquer
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils
, subordre dels suïformes, de la família dels suids, d’un aspecte semblant al del porc senglar, que té uns 75 cm d’alçada i un pes d’uns 70-90 kg.
El cap és enorme i aixafat, i té els ullals superiors corbats cap enfora i amunt Habita en grups nombrosos a les sabanes de l’Àfrica oriental
estructura de Weaire-Phelan

D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
il·lusió òptica

Il·lusió òptica les línies llargues són paral·leles i no pasa oliqües (a dalt); els costats del quadrat semblen corbats i són rectes.
© Fototeca.cat
Biologia
Física
Fenomen òptic consistent en una avaluació errònia de la forma o les dimensions d’un objecte, deguda a la mala interpretació de les imatges que reben els ulls.
deformació
Fotografia
Trucatge fotogràfic que modifica les imatges a fi d’aconseguir els efectes especials apropiats a cada tema.
Així, allargant una figura se'n realça l’alçada, augmentant la longitud d’un bòlid fa més sensació de velocitat La deformació més corrent en fotografia és la que hom obté en canviar el pla focal de l’objectiu de l’ampliadora mitjançant una certa inclinació cap a un costat Hom obté també deformacions projectant les imatges sobre miralls corbats Els teleobjectius tenen un interès especial, puix que deformen les perspectives
estructura de Kelvin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada al final del segle XIX per William Thomson com a solució del problema també conegut amb el seu nom.
És formada per celles polièdriques de 14 costats, 6 d’ells quadrats i 6 d’ells hexagonals lleugerament corbats i, segons Kelvin, complia la condició de ser l’estructura formada per celles del mateix volum amb l’àrea més petita de contacte entre elles, l’escuma ideal més eficient des del punt de vista termodinàmic Fou considerada així fins a la troballa de l’estructura de Weaire-Phelan el 1993, més eficient encara
tudell

Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors
bisturí
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.
Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt…
suids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels suïformes caracteritzats pel fet de presentar el morro allargat, carnós, truncat i de contorn circular, a l’extrem del qual s’obren els orificis nasals, amb dos ossos especials i proveït de cartílags que envolten els orificis.
Els ullals s’han transformat en defenses de creixement continu, més desenvolupats en els mascles i corbats cap enrere o cap amunt les incisives inferiors són inclinades endavant, i les molars són binodonts, la qual cosa té relació amb el règim omnívor, sobretot a base de vegetals, fruita, fongs i petits animals Tenen les extremitats curtes i relativament primes Només recolzen al sòl els dits tercer i quart, mentre que el segon i el cinquè ho fan durant la correguda Tenen la cua curta, l’abdomen inflat, els ulls petits i pelatge escàs i sovint amb una crinera Inclou cinc gèneres,…
revoltó
Construcció i obres públiques
Cadascun dels motlles corbats de fusta amb els quals hom fa els revoltons.
distena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, Al2 SiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats parallelament a l’eix c , flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies La duresa varia segons les cares de 4 a 5 si són paralleles a l’eix c longitudinal, i de 6 a 7 si ho són a l’eix b transversal La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual…