Resultats de la cerca

Pot produir fins a quatre notes fent variar la pressió dels llavis de l’executant sobre l’embocadura dóna l’acord perfecte en si bemoll

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta…

És utilizada sobretot a les bandes militars, o com a instrument per a comunicar ordres, missatges, etc

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou…

Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII L’embocadura era de sàndal o de vori La família de la corneta té diferents tessitures la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol

El tub sol tenir un metre de llargada És molt antiga, i ha tingut funcions sagrades, militars, fúnebres i solemnes N'hi ha dues modalitats la simple, que només dóna la sèrie d’harmònics del so fonamental, i la cromàtica o de pistons Dins la primera modalitat hi ha la corneta militar La trompeta de pistons, inventada per Blühmel i Stölzel al començament del s XIX, pot executar totes les notes de l’escala cromàtica Els tipus més utilitzats en l’orquestra són la de si bemoll i la de do trompeta © Fototecacat