Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
pertorbació
Astronomia
Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva…
circuit de comandament
Tecnologia
Conjunt de dispositius electrònics, hidràulics o pneumàtics, que en un sistema automatitzat són encarregats d’activar, en el moment i en la forma adequats, els elements de sortida que acompleixen el procés.
En el camp de la cibernètica el circuit de comandament pren dades amb el programa establert i fa ell mateix les correccions necessàries
reimprimir
Disseny i arts gràfiques
Tornar a publicar tipogràficament (una obra), sense correccions importants.
objectiu normal
Fotografia
Objectiu de distància focal igual, o molt similar, a la diagonal del negatiu, diapositiva o sensor digital.
Els objectius normals són els més senzills de construir, ja que no necessiten gaires correccions òptiques i, per tant, són els que normalment proporcionen imatges de més qualitat Un objectiu es considera normal quan l’angle de visió no s’allunya gaire del propi de l’ull humà, al voltant dels 55º
tel·luròmetre
Electrònica i informàtica
Geologia
Aparell per a mesurar distàncies entre dos punts visibles, basat en la mesura del temps que tarda a recórrer aquesta distància una ona radioelèctrica.
Permet de mesurar distàncies de centenars de quilòmetres amb una gran precisió Ideat poc després de la Segona Guerra Mundial, ha estat successivament perfeccionat fins a esdevenir un aparell modern que utilitza microones i té en compte les correccions que cal introduir en les mesures, a causa de les diferents condicions meteorològiques
GBAS
Electrònica i informàtica
Sistema d’augmentació del nombre de satèl·lits en sistemes de localització i posicionament, basat en xarxes de receptors terrestres que retransmeten en les bandes UHF i VHF.
Normalment dóna suport sobre zones geogràfiques reduïdes, essent la seva principal aplicació el control de trànsit aeri, vigilant i corregint els senyals GPS o GLONASS correccions diferencials de la pseudodistància El fet que es puguin afegir missatges d’integritat seguretat de la comunicació o, en el seu defecte, coneixement de si hi ha fallades i dades d’aproximació directament als receptors embarcats, diferencia el GBAS dels sistemes DGPS convencionals
expectatives racionals
Economia
Hipòtesi segons la qual els agents econòmics, en un món en què la informació no és perfecta, prenen les seves decisions a partir d’una previsió de l’escenari futur.
La formació d’aquestes expectatives implica que els agents actuen de manera racional, utilitzant tota la informació disponible, incloent-hi les relacions bàsiques de l’economia Representa un procés d’aprenentatge mitjançant les correccions d’errades i la incorporació de nova informació tot i això, no implica que les previsions sobre els valors de les variables siguin perfectes, ja que es cometen errades de càlcul Aquesta hipòtesi és a la base de la Nova Macroeconomia Clàssica, que té el seu principal exponent en Robert ELucas
sistema d’augmentació basat en satèl·lit
Electrònica i informàtica
Sistema de correcció dels senyals GNSS que es transmeten als equips receptors o usuaris finals.
Depèn de satèllits geoestacionaris i, per tant, dóna servei a zones geogràfiques àmplies, la qual cosa el diferencia dels sistemes GBAS Estacions terrestres de navegació, anomenades NLE, calculen correccions als senyals GNSS segons diferents paràmetres com l’estat de la ionosfera o desviacions dels rellotges, i envien els corresponents missatges de correcció i integritat a uns satèllits geoestacionaris encarregats de radiar el senyal SBAS als usuaris Entre els principals sistemes SBAS destaquen l’EGNOS, administrat per l’Agència Espacial Europea ESA, el WAAS nord-americà, i el…
reducció a la posició aparent
Astronomia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els valors de les coordenades d’un astre tal com apareixen en un catàleg estel·lar, per trobar els valors actuals de les coordenades d’aquest mateix astre.
Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…