Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
coses
Objectes que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, que pertanyen a algú.
internet de les coses
Electrònica i informàtica
Xarxa basada en els protocols d'internet que incorpora objectes quotidians o ‘‘coses’’ amb capacitat de comunicació.
Gràcies al fet que la versió 6 del protocol d’internet IPv6 augmenta dràsticament el nombre d’adreces IP disponibles, s’obre un gran espai perquè nous dispositius es puguin comunicar a través d’internet Aquest fet, combinat amb els avenços en microelectrònica, que permeten dotar d’una certa intelligència capacitat de procés i memòria qualsevol objecte quotidià una bombeta, un envàs de iogurt, una nevera, etc, possibiliten comunicar-se amb qualsevol d’aquests objectes, i que aquests objectes intercanviïn informació entre ells a través d’una connexió a internet
commixtió
Dret
Unió de coses que es barregen i es compenetren talment, que no es poden separar ni distingir.
És una forma d’adquirir la propietat de béns mobles per accessió Si les coses o els béns s’han barrejat casualment o bé la unió ha estat feta per acord mutu dels propietaris o per voluntat d’un de sol amb bona fe, resta constituït un condomini cada un dels propietaris adquireix un dret proporcional a la part que li correspongui, atès el valor de les coses mesclades o confoses Si la barreja ha estat feta maliciosament, l’autor de la mescla perd la cosa que li pertanyia i resta obligat a indemnitzar l’altre propietari
participació
Filosofia
Cristianisme
En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en…
robatori
Dret penal
Apoderament d’una cosa moble realitzat amb ànim de lucre i violentant o intimidant les persones o forçant les coses.
La violència sobre les persones va des de la mort fins a la intimidació la força exercida sobre les coses comprèn no sols l’esbotzament de parets, portes, caixes, etc, sinó l’escalada o la utilització de rossinyols, claus falses o sostretes En són agreujants l’ús d’armes o la comissió en cases habitades, edificis públics, bancs, esglésies, etc, i pot ésser condemnat amb l’arrest major
enmig
Mot usat en la locució prepositiva enmig de i indica: 1 Situació dins una munió o un ajust de persones o coses.
Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol L’olla és enmig dels altres atuells 2 Coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
persona
Gramàtica
Accident o morfema gramatical, comú al pronom i al verb, que fa referència als participants en la comunicació (locutor i interlocutor) i a allò que n’és l’objecte (persones o coses).
D’aquí, tradicionalment, la primera persona jo , referida al qui parla la segona tu , referida al qui escolta i la tercera ell, ella , referida a allò persones o coses de què es parla La primera i la segona persones es refereixen sempre a éssers humans o almenys personificats i necessàriament identificats i presents en la situació, mentre que les altres persones o coses a què hom fa referència amb la tercera persona poden no ésser identificades ni presents Per això, la tercera persona és una persona impròpia d’aquí ve així mateix que sigui usada en verbs no personals plou, neva El plural…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina