Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
divertissement
Música
A la França dels segles XVII i XVIII, peça que s’inseria en un acte o un entreacte d’òpera o d’una altra representació teatral com el ballet o la tragédie lyrique.
El terme també s’emprà per a designar petites peces de música pièce d’occasion creades per a circumstàncies particulars com festes, inauguracions, etc
autoestop
Transports
Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle per tal de fer-se transportar gratuïtament.
Aquest costum ha arrelat i s’ha estès per molts països, alguns dels quals l’han reglamentat han estat creades federacions d’autoestopistes, amb documentació i assegurances especials
vila franca
Urbanisme
Història
Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.
Acostumava a tenir una carta de poblament o de franquesa amb condicions favorables per a atreure la gent del camp a la nova població Foren creades a partir de la fi del s XI i fins al començament del s XIII
workhouse
Sociologia
A Anglaterra i a Gal·les, establiments d’assistència pública destinats a recollir els indigents i donar-los feina.
Foren creades, a partir del 1623, d’acord amb la Poor Relief Act 1601, per tal d’afrontar el creixement del pauperisme Tenien un règim intern de caràcter penitenciari separació de les famílies, alimentació deficient i condicions de vida pèssimes El 1918 es convertiren en asils per a vells desvalguts
presidència
Geografia
Política
Història
Divisió administrativa de l’Índia britànica, governada per un president.
Creades per la Companyia de l’Índia Oriental 1672-99, les de Madràs i de Bombai presidència de Bombai sobrevisqueren a l' acta del 1784, en què passaren sota l’autoritat del governador general de l’Índia la de Bengala 1699, dividida en dues Āgra i Fort Williams, hi passà el 1834 Foren transformades en províncies el 1937
josepet
Història
Denominació popular de cadascun dels membres de la Guàrdia Cívica creada a Barcelona (1808) per l’administració francesa, durant la guerra contra Napoleó.
No duien uniforme, sinó només una escarapella amb els colors de la bandera francesa La formaven principalment els súbdits francesos i italians residents a Barcelona El nom provenia del jurament de fidelitat que havien de prestar a Josep Bonaparte Reorganitzada el 1813 amb el nom de Guàrdia Nacional, a Girona també foren creades tres companyies de josepets
cambra d’indústria
Economia
Dret
Associació que agrupa els industrials, amb funcions similars a la cambra de comerç
.
Les cambres d’indústria foren creades a l’Estat espanyol el 1911, a les zones més industrialitzades als Països Catalans, la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona amb jurisdicció sobre tot el Principat, fusionada el 1967 amb la Cambra Oficial de Comerç i Navegació, i la Cambra Oficial d’Indústria de València amb jurisdicció sobre les províncies de València i Alacant
provincial
Cristianisme
Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.
El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província
sindicat d’iniciativa
Turisme i lleure
Nom genèric donat a diverses societats locals o comarcals creades per estimular el turisme.
Promogudes i sostingudes per particulars, promovien el millorament de l’estètica urbana, el funcionament satisfactori dels serveis públics d’acolliment i, en la mesura de llurs mitjans, la propaganda o publicitat Modernament, els sindicats d’iniciativa han estat absorbits per l’administració en els diversos serveis de turisme El primer que existí als Països Catalans fou el de Palma, anomenat Foment del Turisme de Mallorca 1905 Tingueren una especial importància la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona 1908, el Sindicat d’Iniciativa de Tarragona 1911 i la Societat Valenciana de Foment…
sofiologia
Filosofia
Cristianisme
Especulació teològica pròpia de diversos autors ortodoxos russos, sobretot V.S. Solov'ov i S.N. Bulgakov, sobre la saviesa (en grec σωφία en connexió amb la divinitat.
Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina