Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
gihad
Islamisme
Terme utilitzat a l’islam per a designar l’acció de guerra encaminada a la seva expansió.
Constitueix una obligació per als creients i va dirigida als pobles no musulmans veïns
acció pastoral
Cristianisme
Conjunt d’activitats que l’Església duu a terme perquè els homes acceptin el seu missatge de salvació.
Les prescripcions en ordre a unificar-les són anomenades directori pastoral Actualment hom parla de pastoral de conjunt i de pastoral litúrgica , orientada a la comunitat i a la renovació litúrgica, i de pastoral missionera , orientada als no-creients
unitat
Cristianisme
Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, juntament amb la santedat, la catolicitat i l’apostolicitat
.
La unitat profunda de l’Església no és incompatible amb la multiplicitat i diversitat de ritus, lleis i tradicions, però ho és amb la divisió en sectes Consisteix en la professió de la mateixa fe, la pràctica dels mateixos sagraments il’exercici de la caritat envers tots els creients
diumenge
Cristianisme
Festa setmanal principal entre els cristians.
La celebració té origen en la resurrecció de Crist i, ja a l’època apostòlica, era el dia de la reunió dels creients per celebrar la Paraula i per a la fracció del pa Com el seu nom originari indica, el dia del Senyor dies dominica fou afrontat amb els dies imperials del culte a l’emperador
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels historiadors…
mèrit
Cristianisme
Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement.
El concepte de mèrit és implícit en el Nou Testament per tal com aquest afirma que el Déu just dóna la vida eterna en virtut del mereixement de les bones obres De tota manera, les obres del cristià, manifestació de la participació de la vida divina que l’Esperit Sant atorga als creients, no se situen al costat i com independentment de la mateixa gràcia de Déu ni garanteixen la possessió de la vida eterna com a quelcom exigit per l’home La Reforma, més atenta a la gratuïtat de la gràcia, només reconeix mèrit a l’obra redemptora de Crist
congregació
Cristianisme
Comunitat local dels creients, sobretot l’estament laical que la forma.
cristià | cristiana
Religió
Persona que professa la religió de Crist.
Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha…
santedat
Cristianisme
Pràctica d’una vida perfecta, a la qual són cridats tots els creients.