Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
criat | criada
Persona que lloga els seus serveis per a fer les feines d’una casa i hi viu.
casera
Criada major d’una casa.
truita
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels salmònids, molt semblants a la truita comuna, però amb un més gran nombre d’escates, boca més gran i vòmer mancat de dents.
D’uns 25-50 cm, tenen el dors blau-verdós clapejat de taques o llistes grogues Salvelinus alpinus habita a l’Europa Central i Anglaterra i l’Àsia Oriental Sfontinalis , la truita de rierol , originària dels EUA, és criada actualment en vivers als Països Catalans, i la seva carn és molt estimada
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
casera
Criada que governa la casa d’un home sol, especialment majordoma.
cambrera
Criada que fa les feines de la casa, llevat de cuinar.
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de l’Atlàntic,…
guineu

Guineu nana roja
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors de la família dels cànids, d’orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau.
Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o…
cuc de terra

Cuc de terra
Tanja-Tiziana Burdi - Fotolia.com
Helmintologia
Qualsevol anèl·lid oligoquet, en especial els que pertanyen als gèneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima.
Els cucs de terra tenen el cos allargat, cilíndric, que s’adapta molt bé a llur vida subterrània Fan galeries verticals i horitzontals i s’alimenten de les partícules orgàniques de la terra que ingereixen en gran quantitat, de tal manera que porten a terme una doble missió en benefici de l’estructuració i el condicionament del sòl esponjament mecànic per una banda, cosa que el fa més permeable als gasos, i enriquiment químic per una altra, ja que la terra que ha passat per llurs tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica edàfica De nit surten a la…
ovella
ovella
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer remugant de la subfamília dels ovins
, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica, i que ateny de 55 cm d’alçada a la creu, en les races més baixes, a 80 cm en les més altes.
El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…