Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
cursiva
Disseny i arts gràfiques
Dit de l’escriptura manuscrita en la qual les lletres s’uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i nexes.
cursiva
Escriptura i paleografia
Escriptura traçada ràpidament i que es distingeix de la cal·ligràfica per certes formes simplificades degudes a la velocitat.
cursiva
Disseny i arts gràfiques
Dit del caràcter d’impremta amb l’ull inclinat d’esquerra a dreta.
Hom l’utilitza sovint per a destacar algunes paraules en un text en rodona També rep el nom de lletra itàlica
lletra d’albarans
Escriptura i paleografia
Nom donat a l’escriptura gòtica cursiva castellana dels s. XIII i XIV per tal com hom la creia pròpia dels albarans.
De fet, és la cursiva normal que precedí la lletra cortesana
escriptura merovíngia
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina de les anomenades nacionals, utilitzada al centre i al N de França del segle VI al VIII.
N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint…
nomenclatura binària
Biologia
Mètode sistemàtic, establert per Linné, per tal de designar els gèneres i les espècies.
Fins que foren coneguts tots els mecanismes dels gèneres i de les espècies, hom no pogué establir les bases de la nomenclatura Linné n'establí les bases en els seus llibres Systema naturae 1735 i Species plantarum 1753 Cada ésser té un nom per al gènere, el qual és un mot llatí o llatinitzat que hom escriu en cursiva i en majúscula, i un nom per a l’espècie, que és un mot llatí o llatinitzat que recorda alguna de les característiques de l’espècie o bé és un nom de la persona que ha descobert l’espècie, un nom geogràfic o un nom compost, que hom escriu en cursiva i en…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de…
N
Química
Símbol que, en el nom de certs compostos, serveix per a indicar que un substituent d’una molècula (anomenat immediatament després del símbol) resta unit a un àtom de nitrogen d’aquesta, com per exemple en el cas de la N, N-dimetil formamida.
Hom acostuma a posar aquest símbol en cursiva
estil de lletra
Disseny i arts gràfiques
Repertori de glifs d’una lletra que presenten característiques de disseny uniformes, especialment el grau d’inclinació, el gruix o l’amplada.
Són estils de lletra, per exemple, l’Arial rodona, l’Arial cursiva o l’Arial negreta
cursivització
Tendència de l’escriptura manuscrita a esdevenir cursiva.