Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
entonació asimètrica
Fonètica i fonologia
En la terminologia de S. Karcewsky, ruprtura de la corba melòdica normativa, i a vegades de l’ordre sintagmàtic, en qualsevol emissió fònica per tal de destacar emfàticament algun element significatiu d’aquella emissió.
N'és un exemple ‘no volia veure ningú, deia’, en comptes del que seria més normal ‘deia que no volia veure ningú’
carta precària
Dret català
Dret romà
Història del dret català
A la baixa edat mitjana, escriptura de renovació d’un establiment emfitèutic, confirmant-lo, renovant-lo o bé refent el preexistent del qual hom havia perdut la constància per escrit.
En aquests casos també se'n deia nou establiment
boça
Història
Militar
Prova que hom feia en les armes defensives medievals i renaixentistes per tal de comprovar-ne la resistència, i que consistia a sotmetre-les, un cop fabricades, a un tret de sageta, de ballesta i, més endavant, d’arcabús.
Hom deia, per exemple, malla de tota boça o de mitja boça per indicar que era més o menys forta també de tota prova o de mitja prova
valí
Història
Als països musulmans, governador d’una província o d’una part de província.
A Al-Andalus tenia a càrrec seu l’administració civil de cada cora, era nomenat directament pel califa o l’emir, i el territori sota la seva jurisdicció es deia nazar Solia proposar el nomenament de diversos assistents, entre els quals sovint el d’un cap militar o caid
corresponsió
Dret
Pensió addicional que havia de pagar el sotsestabilient mentre era vigent la facultat de sotsestablir finques.
Quan hom convenia que el darrer emfiteuta pagués aquest cens addicional, hom deia que l’emfiteuta sotsestabilient tenia l’emfiteusi franca de corresponsió En el dret vigent, l’existència o no de corresponsió encara és tinguda en compte a l’hora de capitalitzar la pensió que ha de servir de base per a redimir l’emfiteusi
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
festes panatenees
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven durant les festes Panatenees a l’antiga Atenes (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Religions de Grècia i Roma
Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.
Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment
patent de sanitat
Història
Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar quarantena , abans de…
neoromànic
neoromànic Pati de la Universitat de Barcelona, d’Elies Rogent
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corrent arquitectònic historicista, contemporani del neogòtic, però de menor entitat.
Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’Hospital del…
leitmotiv
Música
Fragment musical que, a manera de tema recurrent, va apareixent durant el curs d’una obra però no de forma idèntica o estereotipada, com en el cas del tema d’una fuga o la tornada d’un rondó, sinó de manera variada i transformada, i amb la intenció de fer ressorgir el record d’una idea, situació o personatge presentats anteriorment, o de suggerir a l’oient una predicció, intuïció o tipus de sentiment.
El terme, traduïble per ’motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, i concretament amb les últimes de Wagner, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si…