Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
decasíl·lab
Literatura
Vers compost de deu síl·labes (comptades fins la darrera de les accentuades).
Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…
hexasíl·lab
Literatura
Vers de sis síl·labes.
Usat sobretot en poesia popular, apareix tant en poesia lírica com narrativa Els poetes catalans l’han conreat des de l’edat mitjana, tant els que componien en provençal —Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany— com els que ho feien en català —Cerverí de Girona i, posteriorment, Pere Marc— A l’època de la Decadència apareixia sovint en una mateixa estrofa combinat amb el decasíllab, per influència castellana —en la poesia de Francesc Fontanella, per exemple— Posteriorment l’han usat, entre altres, Verdaguer, Maragall, Carner, Espriu i Gabriel Ferrater
hendecasíl·lab
Literatura
Vers d’onze síl·labes.
Gairebé desconegut en poesia catalana antiga, les Leis d’amor el consideren el resultat d’una fusió de dos versos de 5 i 6 o de 6 i 5 síllabes Modernament és format per la unió de dos versos, el primer dels quals té final femení L’hendecasíllab català no correspon a l’italià, que ha estat el vers més usat en aquesta llengua, per tal com en català hom compta les síllabes del vers fins a la darrera síllaba accentuada, i l’italià les compta fins a la síllaba àtona que segueix la darrera síllaba accentuada Per tant, l’hendecasíllab italià dóna en català el decasíllab sense cesura
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…
sonet
Literatura
Forma estròfica integrada per catorze versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals.
El sonet clàssic, petrarquesc, es caracteritza pel vers emprat —el decasíllab italià—, la combinació de dues rimes consonants als quartets, molt predominantment amb disposició encreuada, A B B A , i la de dues o tres, també consonants, als tercets Pel que fa al discurs poètic, el primer quartet sol contenir una exposició enunciativa, que el segon matisa o completa, mentre que el primer tercet recull, ordena i interpreta les línies conceptuals i emotives provinents dels quartets, i el segon ha d’expressar sintèticament i de mode sorprenent els resultats de l’anàlisi i la seva exposició…
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…