Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
forçar
Prendre (un lloc fortificat) per la força, vencent la resistència dels defensors.
festa de l’ortodòxia
Cristianisme
Commemoració de la victòria sobre la iconoclàstia i de la restitució del culte a les icones establerta l’any 842 per l’emperadriu Teodora, que l’Església ortodoxa celebra el primer diumenge de Quaresma.
Hom hi celebra també el triomf de l’ortodòxia sobre totes les heretgies, la llista de les quals és llegida juntament amb la dels noms de sants defensors de la fe
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l…
ari | ària
Política
Sociologia
Impròpiament, indoeuropeu.
Aquesta designació fou emprada pels defensors de les doctrines germàniques racistes dels s XIX i XX, les quals veien una pretesa raça ària que coincidia aproximadament amb la nòrdica a la qual atribuïen superioritat sobre les altres
nematòfor
Zoologia
Nom donat als pòlips defensors dels gastrozooides a les colònies polimorfes d’hidrozous caliptoblasts.
dúmping social
Economia
Nom amb què es coneix la combinació de costos laborals molt baixos i legislació laboral poc exigent pròpia de països en vies de desenvolupament.
Aquesta pràctica fa disminuir els costos de producció de les empreses, les quals esdevenen, així, més competitives en relació als mateixos sectors dels països desenvolupats El dúmping social ha estat denunciat alhora com una competència illegítima i com una forma d’explotació Els seus defensors alleguen que és un estadi necessari per al desenvolupament
generacionisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual l’ànima humana és generada, a l’igual del cos, pels pares.
Dins el cristianisme això no exclou tota possible intervenció de Déu, però n'exclou una intervenció directa i immediata en aquest sentit, s’oposa al creacionisme, el reconeixement del qual per l’Església com a doctrina oficial suposa, indirectament, un refús —mai, però, dogmàtic— del generacionisme N'han estat defensors Tertullià, Agustí i, entre els moderns, A Rosmini
creixement zero
Economia
Expressió que designa la hipòtesi d’una taxa (renda per habitant) nul·la, corresponent a l’estat estacionari de l’economia.
La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”
organicisme
Sociologia
Teoria sociològica que estableix una clara analogia entre el funcionament i les lleis que regeixen la societat i les dels éssers vius.
Un gran defensor d’aquesta posició fou HSpencer, el qual no admetia l’evolucionisme en la societat i només aplicava l’analogia societat - ésser viu en un sentit restringit també són organicistes Worms, Lilienfeld, Schäffle, etc La influència d’aquest enfocament disminuí a la fi dels s XIX, però se'n troben clares reminiscències i afinitats en teòrics posteriors com OSpengler i alguns funcionalistes, que en són defensors a ultrança
dret natural
Dret
Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.
Els defensors del dret natural el qualifiquen com a sistema de valors amb dues característiques principals la universalitat i la immutabilitat Fonamentat en la natura de l’home, considerada en ella mateixa i en les seves relacions amb l’ordre universal de les coses, a la pràctica el dret natural apareix, i es desenvolupà històricament, com la cobertora ideològica justificadora d’un cert ordre jurídic i d’una organització social determinada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina