Resultats de la cerca

Hom hi celebra també el triomf de l’ortodòxia sobre totes les heretgies, la llista de les quals és llegida juntament amb la dels noms de sants defensors de la fe

Aquesta designació fou emprada pels defensors de les doctrines germàniques racistes dels s XIX i XX, les quals veien una pretesa raça ària que coincidia aproximadament amb la nòrdica a la qual atribuïen superioritat sobre les altres

Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l…

Aquesta pràctica fa disminuir els costos de producció de les empreses, les quals esdevenen, així, més competitives en relació als mateixos sectors dels països desenvolupats El dúmping social ha estat denunciat alhora com una competència illegítima i com una forma d’explotació Els seus defensors alleguen que és un estadi necessari per al desenvolupament

Dins el cristianisme això no exclou tota possible intervenció de Déu, però n'exclou una intervenció directa i immediata en aquest sentit, s’oposa al creacionisme, el reconeixement del qual per l’Església com a doctrina oficial suposa, indirectament, un refús —mai, però, dogmàtic— del generacionisme N'han estat defensors Tertullià, Agustí i, entre els moderns, A Rosmini

Un gran defensor d’aquesta posició fou HSpencer, el qual no admetia l’evolucionisme en la societat i només aplicava l’analogia societat - ésser viu en un sentit restringit també són organicistes Worms, Lilienfeld, Schäffle, etc La influència d’aquest enfocament disminuí a la fi dels s XIX, però se'n troben clares reminiscències i afinitats en teòrics posteriors com OSpengler i alguns funcionalistes, que en són defensors a ultrança

Els defensors del dret natural el qualifiquen com a sistema de valors amb dues característiques principals la universalitat i la immutabilitat Fonamentat en la natura de l’home, considerada en ella mateixa i en les seves relacions amb l’ordre universal de les coses, a la pràctica el dret natural apareix, i es desenvolupà històricament, com la cobertora ideològica justificadora d’un cert ordre jurídic i d’una organització social determinada

La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”