Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
estat de deliri
Expressió amb què hom designa el conjunt de la personalitat afectada d’idees delirants.
Hom subratlla aquest concepte en el sentit que actualment hom no accepta d’aïllar els fenòmens delirants, ans pretén de comprendre'ls com a fruit d’un estat patològic més ampli, que abasta tota l’estructura mental, vivencial i afectiva del subjecte
despersonalització
Sentiment patològic d’estranyesa davant el món exterior i la pròpia personalitat, viscuts com a realitats modificades.
Aquest trastorn, en les seves múltiples expressions, és freqüent en els estats delirants i particularment en l’esquizofrènia
deliri
Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d’incoherència i confusió mentals, d’excitació nerviosa i d’al·lucinacions, sobretot de tipus visual.
Hom troba el deliri en malalties infeccioses, intoxicacions, manies, etc Generalment hi predomina un estat d’ànim de temor, provocat per amenaces imaginàries, que determina el matís recelós i defensiu de les illusions delirants Coincidint amb el doble moviment de l’afectivitat, els deliris poden ésser de caràcter depressiu deliris de condemna i culpabilitat, de destrucció, de persecució, d’indignitat, etc o expansiu deliris de grandesa, de potència, de reforma social i política, etc i àdhuc hom troba sovint en una mateixa crisi delirant un primer moment depressiu seguit d’un…
electroxoc
Medicina
Tractament mitjançant descàrregues elèctriques que provoquen en el pacient crisis convulsives epileptiformes.
Segons l’aparell utilitzat, canvien la intensitat, el voltatge i el temps de pas del corrent Els elèctrodes, banyats d’aigua salada, són collocats en les regions frontoparietals És indicat en estats depressius, quadres delirants, esquizofrènia i, excepcionalment, en els estats maníacs
automatisme mental
Síndrome caracteritzada per la producció espontània i involuntària d’impressions, idees, records, etc, que s’imposen a la consciència del malalt, el qual els atribueix a una acció estranya a ell.
Apareixen sensacions paràsites, com allucinacions psicosensorials, visuals, cinestèsiques, tàctils, gustatòries Es produeix un triple automatisme motor, ideacional i ideoverbal, amb sensacions cinestèsiques, moviments involuntaris, jocs sillàbics, etc, i un desdoblament mecànic del pensament, amb fenòmenns de repetició del procés pensant veus que l’anuncien o el comenten L’automatisme mental constitueix el nus de les psicosis delirants i allucinatòries cròniques, bé que es pot presentar en d’altres situacions
autolesió
Dret penal
Lesió que una persona es causa ella mateixa per tal d’obtenir determinats resultats (exempció de determinats serveis, impossibilitat de procreació, etc) o com a conseqüència d’un trastorn molt profund de l’activitat psíquica.
En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…
deliri crònic
Psicologia
Tipus de deliri les manifestacions, els mecanismes constitutius i l’evolució del qual són extremament variables i que per la seva importància ocupa un lloc destacat en la patologia mental de l’adult.
Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan…
síndrome malenconiosa
Síndrome psiquiàtrica caracteritzada per una profunda tristesa, depressió, pessimisme, idees delirants, sentiment de culpabilitat, hipocondria i mania persecutòria.
desequilibri psíquic
Psicologia
Insuficiència de la capacitat d’adaptació social, no vinculada a trastorns delirants o demencials, que provoca en el malalt comportaments sorprenents i, sovint, incoherents.
hebefrènia
Tipus d’esquizofrènia caracteritzada per trastorns del pensament amb autisme progressiu, incongruència de l’afectivitat, idees delirants, al·lucinacions, altres símptomes catatònics menors i greu desorganització de la personalitat.
Es dóna generalment entre els 10 i els 25 anys d’edat