Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
planta depuradora
Tecnologia
Conjunt d’instal·lacions on es duu a terme la depuració d’alguna substància o producte, com ara les aigües residuals o per a ús domèstic o els mol·luscs bivalves per al consum humà.
decantador

Decantador mecànic del procés biològic secundari d’una estació depuradora d’aigües residuals
© Fototeca.cat
Química
Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió.
El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles que giren molt lentament…
màquina obridora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós.
Les dues obridores més clàssiques són l' obridora porcupina , que té un tambor cilíndric horitzontal proveït d’uns sortints de ferro, i l' obridora Crighton , que té el tambor cònic i vertical Els sortints baten i espongen els flocs en ple vol, i un fort corrent d’aire n'extreu la pols i les impureses Els tipus moderns més coneguts són l’obridora-mescladora, l’obridora escalonada i l’obridora-depuradora
compost

Magatzem de compost en una planta de compostatge
© Fototeca.cat
Agronomia
Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, procedent del procés de compostatge, l’ús del qual pot resultar beneficiós per al sòl i/o el desenvolupament de les plantes.
El compost que resulta del procés de compostatge és un producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, que s’empra en agricultura com a adob o com a corrector estructural del sòl Si el procés es realitza correctament, s’assoleix un bon nivell d’higienització que permet utilitzar-lo amb tota seguretat, fins i tot en jardineria És important el paper que pot tenir en la reutilització de molts residus residus urbans, fangs de depuradora, etc que, avui dia, plantegen un problema greu en les grans aglomeracions A més, en països tradicionalment pobres en matèria orgànica, les…
esquirol volador

Esquirol volador (Petaurus breviceps)
David Cook (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, d’uns 30 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir una expansió de la pell, anomenada patagi, que s’estén a ambdós costats del tronc entre els membres anteriors i els posteriors.
Estrictament nocturns i arborícoles, poden llançar-se d’un arbre a un altre, planejant amb l’ajuda del patagi Habiten a Àsia, Amèrica i l’Europa oriental, i entre els més importants es destaca el gènere Petaurus En el passat els esciúrids foren un grup molt comú als boscs subtropicals del Miocè i del Pliocè europeu Tot i que ja eren presents en el Miocè inferior d’Europa, foren especialment abundants en el Miocè mitjà, gràcies a la major expansió dels boscs subtropicals Els esquirols voladors foren freqüents entre les faunes de micromamífers del Miocè mitjà dels jaciments del castell de…
tortuga

tortuga
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil de l’ordre dels quelonis
.
Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-Penedès, a l’EDAR…
fertilitzant
Agronomia
Producte d’origen animal o vegetal que té com a funció principal aportar macronutrients (nitrogen, fòsfor, sofre, potassi, calci, magnesi ), i els micronutrients (bor, molibdè, clor, ferro, manganès, zinc, coure i níquel) essencials per al creixement i desenvolupament vegetal.
Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants…
noruec
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental parlada a Noruega.
És dividida en dues branques principals el bokmål abans riksmål , parlat pel 75% de la població, i el nynorsk abans landsmål , parlat pel 25% restant Hi són oficials des del 1907 Aquesta duplicitat és fruit d’un doble corrent restaurador iniciat al principi del segle XIX, després de la separació de Dinamarca El bokmål , conservador, prengué per base la parla de les zones urbanes del SE i de la classe dirigent un danès subjecte a la fonologia tonal específicament noruega i amb molts manlleus autòctons per això també és anomenada danonoruec , resultat de la progressiva implantació del danès a…
castellanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…
biocombustible de segona generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de matèria orgànica o cultius no alimentaris, generalment fusta, residus agrícoles o forestals, fracció orgànica dels residus urbans, llots de depuradora i purins.
Té l’avantatge de ser una font d’energia autòctona en canvi, té els inconvenients de necessitar una gran quantitat de matèria primera i també una tecnologia de producció que pot ser complexa, segons quina sigui la matèria primera o la mescla de matèries primeres