Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
electrocardiograma

Electrocardiograma de dotze derivacions realitzat amb un electrocardiògraf de tres derivacions simultànies (I, II, III, derivacions estàndards dels membres; aVR, aVL, aVF, derivacions unipolars, V1, V2, V3, V4, V5 V6, derivacions precordials
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut
electroencefalograma

Electroencefalograma amb les seves vuit derivacions més característiques
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.
En l’electroencefalograma de persones sanes es presenten activitats rítmiques a diferents freqüències Els ritmes β són constituïts per freqüències compreses entre 30 i 14 cicles per segon, els ritmes α, entre 12 i 8, els ritmes subα o α lents, entre 8 i 7, els ritmes φ, de 7 a 3, i els ritmes δ, de 3 a 0,5
calques
Construcció i obres públiques
Baixant amb dues derivacions simètriques, anomenat també doble derivació
.
electrocardiografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i del mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.
L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els dipols…
electroencefalògraf
Biologia
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a l’obtenció d’un electroencefalograma.
Consta esquemàticament d’una caixa d’entrades a la qual hom connecta els elèctrodes, un dispositiu commutador per a seleccionar a voluntat les diferents derivacions, un sistema d’amplificació independent per a cada canal i un sistema d’enregistrament sobre banda de paper
onomatopeia
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual el significant i el significat de certs signes lingüístics tenen un determinat grau de relació de dependència acústica.
Així, per exemple, els mots remor, murmuri o xiuxiueig reflecteixen, en llur pròpia constitució fonològica, els significats respectius D’altres, com ara rum-rum, atxim, miau o quiquiriquic , ocupen zones molt més marginals a l’estructura lingüística del català en tant que no admeten derivacions verbals, adjectives, etc, ni, sovint, una anàlisi gramatical Alguns lingüistes han sostingut l’opinió, inverificable, que l’onomatopeia ha estat la primitiva font de producció de mots en totes les llengües
electroencefalografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.
Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius
canonada

Canonada de pretoli
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i quantitatiu,…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells…