Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
agregació plaquetària

Agregació plaquetària
©
Patologia humana
Fase de l’hemostàsia consistent en l’aglomeració de plaquetes en el focus de lesió vascular.
Aquest fet és desencadenat pel contacte de les plaquetes amb el teixit endotelial i la posterior activació de la fosfolipasa, síntesi de tromboxà i alliberament d’APD Hom ha descobert la participació de les prostaglandines i tromboxans en l’agregació i els efectes d’alguns analgèsics aspirina, indometacina, sulfinpirazona i altres, inhibidors de la síntesi de prostaglandines i de l’agregació plaquetària
afecte
Psicologia
Procés psíquic, més o menys persistent, que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència (agradable, desagradable, interessant, etc) i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.
L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat
diapirisme
Geologia
Procés geològic consistent en el flux ascendent d’un material a través d’un altre material o cobertora més dens i fràgil.
És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del magma supera la…
limfòcit
Anatomia animal
Leucòcit de nucli únic, el qual ocupa gairebé la totalitat de la cèl·lula, voltat d’un citoplasma basòfil.
Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es…
reflex condicionat
Biologia
Psicologia
Reflex desencadenat per un estímul abans neutre (estímul condicionat) per la seva associació durant un temps determinat amb l’estímul propi del reflex (estímul incondicionat).
Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació o conjuntiu el reflex condicionat altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic Té una importància particular,…
literatura neerlandesa
Literatura
Literatura desenvolupada en neerlandès.
Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, PC Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant cercle de Muiden i J van den Vondel conreà el drama bíblic…
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…