Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
disc imaginal
Entomologia
Grup de cèl·lules indiferenciades de les larves que dóna lloc a un òrgan determinat en l’insecte adult.
Durant la històlosi de la fase nimfal aquestes cèllules no són destruïdes
boixeda
Geobotànica
Comunitat vegetal en la qual domina el boix, bé que hi solen abundar també arbusts caducifolis.
Les boixedes solen substituir, en sòls calcaris o almenys no àcids, rouredes destruïdes per l’home
ubiqüitinació
Biologia
Modificació post-traduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna àcida anomenada ubiqüitina.
És utilitzada en les cèllules eucariotes per a marcar les proteïnes que han de ser destruïdes en els proteasomes, i contribueix a la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina
plaqueta
Biologia
Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.
Les plaquetes s’originen a partir dels megacariòcits de la medulla òssia, la melsa i el pulmó, i després d’una vida mitjana de 5-11 dies són destruïdes en el sistema reticuloendotelial d’aquests òrgans La sang perifèrica conté plaquetes en nombre de 250000 per mm 3
diszoocor | diszoocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals serveixen d’aliment als animals que les transporten.
La disseminació és assegurada per les diàspores que els animals transporten, però que deixen abandonades per qualsevol motiu i, així, no arriben a ésser destruïdes És el cas dels pinyons disseminats pels esquirols o les glans que transporten molts ocells També les formigues tenen una acció molt important de transport de diàspores mirmecocor
bardissa
Geobotànica
Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca, entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©
ateroma
Patologia humana
Lesió fonamental de l’ateroesclerosi.
Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de…
pasteurització
Alimentació
Procediment per a la conservació d’aliments, ideat per Pasteur, que consisteix en llur escalfament a temperatures variables (més suaus que en l’esterilització) durant uns temps determinats en funció de les temperatures, i l’immediat refredament.
Així són destruïdes les formes vegetatives dels gèrmens patògens i dels gèrmens banals amb la qual cosa disminueix el nombre de gèrmens totals i hom impedeix l’acció dels enzims dels aliments, de manera que no siguin essencials les modificacions sensorials i nutritives Com que no són esterilitzats, els aliments pasteuritzats han d’ésser guardats en fred o condicionats de manera adient i sempre durant un temps limitat Hom pasteuritza la cervesa, el vi, els sucs de fruita i, sobretot, la llet i els derivats lactis Amb la llet hom empra diversos procediments, com la pasteurització…
tel
Arqueologia
A l’Orient Pròxim i Mitjà, pujol artificial sorgit a la plana a conseqüència dels successius enfonsaments o destruccions de les cases, fetes de tova, d’un poblat o una ciutat i de la posterior construcció d’altres habitacions sobre els enderrocs.
L’alçària d’un tel depèn, com és lògic, del temps que un jaciment estigué habitat alguns arriben a fer 33 m És típic sobretot de Síria Tall Ḥalaf Tall al-Ḥarīrī, antiga Mari Tall al-Nabī Mind o Kadeš Tall ‘Atšana o Alalakh , etc, de Palestina, on sovint és emprat el terme hebreu tel Tall Bayt Miršam, antiga Qiryat Sefer Tel Laḥiš, etc i de l’Iraq o Mesopotàmia Tall al-Asmar, antiga Ešnunna Tall Agrab, Tall Ǧuḫa o Umma, etc A l’Iran, bé que hom designa també aquesta mena de turó amb el mot tell Tell-i-Iblis, Tell-i-Nukhudi, etc, s’empra preferentment el terme persa tappeh occidentalitzat en…
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…