Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
devoció
Religió
Actitud i relació, personal de pietat i dependència envers Déu o els sants.
armes de devoció
Heràldica
Armes preses pels eclesiàstics per a significar un ideal o una guia de la seva vida.
devocionari
Religió
Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.
Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…
visita domiciliària
Cristianisme
Pràctica de devoció consistent a venerar una imatge de la Mare de Déu o d’un sant que hom porta, dins una capelleta, de casa en casa.
Tingué una especial devoció la capelleta de la Sagrada Família
viacrucis
Cristianisme
Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’ací la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) de la casa de Pilat al Calvari.
Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al…
bhakti
Hinduisme
Concepte de l’hinduisme traduït generalment per «devoció», que consisteix en una relació personal i en una amorosa actitud de dependència i de pietat, concreta i existencial, del bhakta
(devot) envers Déu en els seus avatāra
com a objecte primari i suprem.
També, com a objecte secundari, envers els sants, els mestres espirituals, els pares i la pàtria En el bhakti envers Déu hom pot distingir, segons la intenció, el mukyā bhakti principal, també anomenat ahaituki desinteressat, nirgunā absolut, rāgātmikā d’afecte pur, parā, paramā, siddhā transcendent i perfecte i el gaumī bhakti secundari, dit també haitukī interessat, motivat, sagunā mundà, vaidhī formulista, aparā imperfecte És una de les vies de salvació de l’hinduisme, i els fruits del veritable bhakti són la perfecció, la immortalitat i la beatitud L’experiència religiosa del bhakta…
beat | beata
Persona molt devota, que freqüenta molt les esglésies i els llocs de devoció, que té una devoció estreta i minuciosa.