Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la…
dietari
Llibre en què hom anota els ingressos i les despeses diàries d’una casa.
diari
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…
dietarista
Persona que, per iniciativa pròpia o per encàrrec d’una corporació, escriu o continua un dietari.
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten…
agenda
Llibre o quadern en què cada full correspon a un o diversos dies de l’any i és apte per a fer-hi anotacions; dietari.
pastorets
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…
cancelleria
Història
Oficina dirigida per un canceller encarregada d’expedir o copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics.
A l’Imperi Romà l’emperador Claudi 10 aC-54 dC organitzà una cancelleria dirigida per lliberts, que al segle IV esdevingué l’organisme fonamental del govern Durant el segle IX Carlemany organitzà la cancelleria imperial franca amb personal eclesiàstic segons el model de la cancelleria imperial romana Felip II August de França 1180-1223 fou l’organitzador de la cancelleria francesa i inicià el còmput de registres de la corona A Anglaterra fou la dinastia normanda segle XI la que inicià l’organització de la cancelleria reial anglesa A Castella la cancelleria reial era organitzada ja al segle…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…