Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
excrements
Biologia
Matèria fecal, residu de les substàncies sotmeses a la digestió i eliminades a través de l’orifici anal.
Són formades per restes d’aliment menjats i no digerits, superfície mucosa i diverses substàncies contingudes en les secrecions normals de la paret intestinal i del líquid biliar
sac vitel·lí
Anatomia animal
Bossa de l’interior de l’ou dels peixos, dels amfibis, dels rèptils i dels ocells que conté el vitel necessari per al nodriment de l’embrió.
Prové del tub digestiu embrionari i, alhora, elabora enzims per a digerir el vitel i s’encarrega de transportar els productes digerits a la resta de l’embrió mitjançant vasos sanguinis
fructooligosacàrid
Química
Polímer de menys de nou unitats de fructosa unides per enllaços fructosil–fructosa β-d-(2,1), enllaços fructosil–fructosa β-d-(2,6) o ambdós.
Els fructooligosacàrids, denominats abreujadament FOS, no poden ser digerits per l’organisme humà, però sí pels bacteris del còlon i la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics També s’empren com a edulcorants
galactooligosacàrid
Química
Oligolímer format per molècules de galactosa unides a una molècula de glucosa mitjançant enllaços glicosídics, principalment, β-d-(1,4) i β-d-(1,6).
Estan presents en la llet d’alguns mamífers La llet materna en conté, però la de vaca en té molt pocs Industrialment s’obtenen mitjança glicosidases emprant lactosa com a substrat No poden ser digerits pel nostre organisme, però sí pels bacteris del còlon, la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics
rumen
Anatomia animal
Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el retinacle.
És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cellulosa per microorganismes cellulolítics que trenquen així les parets cellulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat considerable de…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
dionea
Botànica
Planta herbàcia insectívora, de la família de les droseràcies, amb una roseta de fulles que presenten dues valves ciliades dins les quals són atrapats petits invertebrats i hi són digerits.
És nadiua dels EUA
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
cefalot
Botànica
Planta herbàcia carnívora, de la família de les cefalotàcies, pròpia d’Austràlia, de flors hexàmeres disposades en panícules, i de fulles en roseta, les superiors lanceolades, i les inferiors, transformades en ascidis, on són capturats i digerits petits invertebrats.