Resultats de la cerca

Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern…

Era format per uns quants diputats de comerç, que actuaven conjuntament amb l’alcalde major La diputació de comerç d’Alacant, que fou reformada el 1783, conjuntament amb el consolat de València segons el model del de Barcelona, esdevingué consolat el 1785 Desaparegueren amb el codi de comerç del 1829

Es componia de tres membres de les corts Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones , integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767, un suplent i tres supernumeraris Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de…

Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció, perdurà, alterat en…

La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç  …